Què és un vi amb cos i com triar-lo

Parlar de vi és endinsar-se en un univers de matisos, aromes i sensacions. Entre els conceptes més utilitzats —i a vegades menys compresos— hi ha el de “vi amb cos”. És una expressió habitual en tastos, etiquetes i recomanacions, però... què és un vi amb cos? Què significa realment? Com es reconeix i, sobretot, com cal triar-ne un segons els nostres gustos?

El “cos” del vi fa referència a la sensació de pes, densitat i estructura que deixa en la boca. Pot ser lleuger com l’aigua, mitjà o amb cos (dens, robust, poderós). Entendre aquest concepte permet no solament disfrutar més del vi, sinó també encertar en l’elecció segons l’ocasió, el plat o el moment.

Factors que influïxen en el cos del vi

El cos del vi no depén d’un únic element, sinó de la combinació de diversos factors que intervenen des de la vinya fins a la copa:

• L’alcohol. És un dels principals responsables del cos. Com més alta és la graduació alcohòlica, més sensació de densitat aporta el vi. Per eixa raó, els vins amb més de 13,5% se solen percebre com més estructurats.
• El sucre residual. Encara que no tots els vins són dolços, una xicoteta quantitat de sucre pot influir en la sensació de volum en boca i fer que el vi semble més dens.
• Els tanins. Este terme fa referència als compostos orgànics naturals (polifenols) presents, principalment, en la pell del raïm, en les llavors i en la cua, com també en la fusta de les barriques. Solen estar presents, precisament, en els vins negres i els vins criats en barrica, i aporten un sabor amarg i una sensació de sequedat i astringència en la boca que contribuïxen a l’estructura del vi.
• L’acidesa. Un vi amb alta acidesa sol percebre com més lleuger i fresc, mentre que una acidesa més baixa contribuïx a una sensació més redona i amb cos.
• La varietat de raïm. Varietats nacionals com la monastrell o l’ull de llebre, a més del raïm internacional com el cabernet sauvignon o el syrah, solen ser sinònim de vins amb bona estructura i cos.
• El procés d’elaboració i la criança. Els vins envellits en fusta solen desenvolupar més complexitat i estructura. La fermentació, l’ús de barrica o el temps de criança hi influïxen notablement. 

Com es pot reconéixer un vi amb cos en degustar-lo

Identificar un vi amb cos i conéixer el seu significat no requerix ser un expert, però sí que cal saber fixar-se en unes sensacions determinades durant el tast. Quan es tasta un vi amb cos es percep més dens i envolupant en boca. No desapareix ràpidament, sinó que es manté i deixa una sensació prolongada i estructurada.

Un altre aspecte clau és la persistència: els vins amb cos solen tindre un final llarg, en el qual els sabors es mantenen durant diversos segons després d’haver-los ingerit. També es pot notar en la textura: mentre que un vi lleuger resulta més fluid i refrescant, un vi amb cos pot recordar una sensació més cremosa o vellutada.

Un truc senzill consisteix a observar com llisca el vi en la copa. Els vins amb major contingut alcohòlic —i, per tant, amb més cos— solen formar llàgrimes més marcades en el vidre.

Vi negre amb cos: característiques i exemples

Els vins negres són, en general, els que s’associen més fàcilment amb el concepte de cos. Això és perquè tenen un contingut major de tanins i, en molts casos, per la criança en barrica.

Un vi negre amb cos es caracteritza per:

• Alta concentració de sabor, amb notes intenses de fruites madures, espècies o fusta.
• Estructura marcada, gràcies als tanins.
• Més graduació alcohòlica, que aporta densitat.
• Final llarg i persistent.

Entre els exemples més coneguts hi ha els elaborats amb varietats com ara ull de llebre, cabernet sauvignon o syrah, especialment quan han passat per barrica. Són vins ideals per a acompanyar plats contundents com ara carns roges, guisats o formatges curats.

A més, la seua estructura els permet envellir millor, i amb el temps desenvolupen aromes més complexos i elegants.

Vi blanc amb cos: què el caracteritza

Encara que el cos s’associa més sovint amb els negres, també hi ha vins blancs amb cos que sorprenen per la complexitat.

Un vi blanc amb cos sol presentar:

• Més volum en boca, allunyat de la lleugeresa típica d’alguns blancs joves.
• Textura més untuosa o cremosa, especialment si ha tingut contacte amb la mare del vi (uns sediments que actuen contra l’oxidació) o ha passat per barrica.
• Aromes més complexos, que poden incloure notes de fruites madures, mantega, fruita seca o vainilla.

Varietats com la chardonnay o la viognier són bons exemples de blancs amb cos, sobretot quan s’elaboren amb tècniques que en potencien l’estructura.

Estos vins mariden molt bé amb plats com ara peixos grassos, arrossos cremosos o inclús carns blanques, i això demostra que el vi blanc pot ser tan versàtil com el negre.

Diferència entre vins lleugers, de cos mitjà i amb cos

Per a entendre millor el concepte, convé comparar els diferents nivells de cos:

• Vins lleugers. Són frescos, fàcils de beure i amb menys graduació alcohòlica. Solen tindre alta acidesa i una sensació més fluida en boca. Són ideals per a aperitius o climes càlids. Per exemple, Mar de Frades Albarinyo (DO Rias Baixas) o Viña Esmeralda Ecològic (DO Penedès).
• Vins de cos mitjà. Se situen en un punt intermedi, amb equilibri entre frescor i estructura. Són versàtils i s’adapten a una gran varietat de plats. Entre estos, destaquen Hoya de Cadenas Chardonnay (DO Utiel-Requena), Murviedro Colección Sauvignon Blanc de Murviedro (DO València), El Miracle de Bodegas Vicente Gandia (DO Utiel Requena) o Marqués de Cáceres negre criança (DOCa Rioja).
• Vins amb cos. Són més intensos, complexos i estructurats. Tenen més persistència i solen acompanyar millor menjars contundents. Entre estos, dos opcions són Juan de Juanes negre Vendimia Oro (DO València) o Coto Imaz negre reserva (DOCa Rioja).

A l’hora de triar un vi cal tindre en compte el moment, el plat i el gust personal dels qui l’hagen de disfrutar. En termes generals, davant carns roges, guisats o plats amb salses intenses solen demanar vins amb més cos. A l’hivern, abellixen vins més estructurats, mentre que a l’estiu se solen preferir opcions més lleugeres. Algunes persones preferixen els vins suaus i frescos, mentre que unes altres disfruten de sabors intensos i gran estructura. Podria dir que no hi ha una opció millor que una altra: simplement, diferents experiències.

El vi ecològic també pot tindre cos?

La resposta és clara: sí. Un vi ecològic també pot tindre cos. El fet que s’elabore amb raïm cultivat sense pesticides ni productes químics de síntesi no en limita l’estructura ni la intensitat.

Els últims anys, els vins ecològics han guanyat protagonisme. Molts productors ecològics busquen expressar al màxim les característiques del terrer, fet que propicia que els vins obtinguts tinguen personalitat. Un vi ecològic pot ser lleuger, equilibrat o amb cos, igual que qualsevol altre vi. Tot dependrà de factors com la varietat de raïm, el clima, el procés d’elaboració i la criança.