PER A COMENÇAR, OBRI ELS ULLS!
per Marta Burgos/ sommelier i directora tècnica DOP Cebreros
L’objectiu d’esta secció és que arribem a ser uns «disfrutadors» del vi i que puguem aprofitar qualsevol moment en casa per a disfrutar d’un bon vi i una bona companyia, així que vegem-ho sense més preàmbuls. El primer que cal fer és relaxar-se i trobar algú amb qui compartir el moment en bona companyia. Voreu que només això ja val la pena, però si a més aconseguim anar apreciant-ne els matisos i reconeixent les virtuts del vi, l’experiència serà més completa.
Per a entendre el que expressa un vi, hem de seguir les tres fases del tast: vore, olorar i tastar. En este article ens centrarem en la primera, la fase visual. Per a començar, mirar un vi ens permet fer-ne una classificació inicial bàsica. La vista ens dirà si és blanc, rosat, negre o espumós. I ens donarà una pista sobre el raïm de què procedix.

Una vegada servit, sobre el fons blanc d’un tapet o un full de paper, hem d’inclinar la copa lleugerament i mirar-la de dalt a baix. Així hi distingirem dos parts: el rivet, que és la vora més clara, i el nucli, on hi ha més quantitat de vi. El rivet ens dona una idea de la criança del vi; ens diu si és jove o si ha passat mesos o anys en bota.
En els vins negres, els colors porpra indicaran que es tracta de vins jóvens, i a mesura que els rivets siguen més foscos assenyalaran una criança més llarga. En els vins blancs sense criança vorem reflexos verdosos, i quan estos tinguen criança el rivet es farà més daurat.
Després, sense canviar la posició de la copa, podrem apreciar la intensitat del color. Quan comparem diferents vins —en els negres és més evident—, observem que uns són més transparents que uns altres. I, tot el que podria semblar, una intensitat més gran de color no implica millor qualitat. De fet, hi ha raïms que tenen pells més fines i, per tant, proporcionen menys color al most.
DIS-ME DE QUIN COLOR ERES....

BLANCS
- Verd pàl·lid, groc pallós: Jóvens, sense criança en fusta. Solen ser vins secs.
- Groc daurat: Amb criança en fusta. La intensitat del color augmenta amb la vellesa del vi. És habitual en vins dolços.
- Groc ocre: Vins molt vells. També pot indicar oxidació i declivi.

NEGRES
- Púrpura, violáceo: Vinos sin crianza, jóvenes.
- Rubí: Revela crianzas cortas en madera.
- Rojo: Vinos que suelen estar en su momento óptimo, equilibrados.
- Caoba, teja: Para vinos muy viejos, con largas crianzas. Un color teja muy marcado refleja cierto declive.
Què en penses?
Compartix comentaris, opinions i trucs amb la comunitat.


