És l’hora del vermut
Que el vermut s’estila ja ho sabem, i és que les modes sempre tornen.
Què ha passat perquè una beguda relegada a les barres de bar de poble s’haja convertit en la beguda més de moda entre restaurants gastronòmics i foodies?

Escrito por Eva Pizarro
Que el vermut s’estila ja ho sabem, i és que les modes sempre tornen.
Què ha passat perquè una beguda relegada a les barres de bar de poble s’haja convertit en la beguda més de moda entre restaurants gastronòmics i foodies?
UNA BEGUDA AMB HISTÒRIA
La història del vermut es remunta a temps antics: potser la primera versió la podem trobar a l’antiga Grècia, de la mà d’Hipócrates, que va mesclar vi i absenta i va encunyar el terme de vins hipocràtics.
A l’antiga Roma també apareixen, en escrits de l’època, receptes de begudes molt semblants a la que derivaria en el vermut actual.
Però precisament és Itàlia, més concretament a Torí, on s’atorga el naixement de la beguda que acabaria conquistant tot Europa i més tard el món. Primer eren begudes amb base de vi, herbes i espècies macerades amb finalitats curatives, sobretot per a estimular l’apetit, fins que Carpano, un taverner de l’esmentat Torí, es va aventurar a produir esta beguda de forma industrial i així poder vendre-la a la seua clientela.
Pel seu gust amarg i les propietats estimulants de l’apetit, hui dia se sol prendre com a aperitiu.
A Espanya seria Reus l’epicentre de producció del posteriorment sobrenomenat “vermut de Reus”.

LA RECEPTA ÉS LA CLAU

Normalment el vermut es compon de:
- Una base de vi, normalment blanc, encara que la recepta ha evolucionat i podem trobar bases de vi negre de diferents varietats de raïm.
- Entre les seues espècies i herbes, l’absenta és sens dubte el protagonista, d’ací ve el nom, ja que absenta en alemany és Wermut, que derivaria en l’actual vermut.
- Canella, camamil·la, gingebre, sàlvia, cardamom… són algunes de les espècies que poden conformar cada recepta.
- Fruites: corfa de taronja, pell de llima…
- Edulcorants: sucre o caramel, que li atorga el color característic del vermut negre.
Més de 50 components que fan que cada marca personalitze la seua recepta amb la pròpia identitat segons la zona, els costums o el gust.
Negre o blanc?
El vermut negre té l’origen a Itàlia i sol ser més dolç.
El vermut blanc és originari de França i sol ser més sec.
Vermut de reserva?
Perquè la beguda obtinguda de la mescla de vi, alcohol, sucre i herbes s’arredonisca cal deixar reposar la mescla; si això ho fem en barriques i pel temps estipulat podrem obtindre un reserva.
Mesclat o agitat?
El vermut és ideal per a prendre’l combinat, per això es va convertir en una de les bases favorites per a baristes d’arreu del món. Són famoses les combinacions de pel·lícula com el Dry Martini mesclat que li agradava demanar a James Bond en les seues pel·lícules. Tampoc el Negroni o el Manhattan escapen de les càmeres.
Hui, el vermut ha vist renàixer la seua fama gràcies a l’interés per la gastronomia i les begudes que conformen este món hedonista, on la busca de sensacions, tendències i experiències úniques rescata històries de begudes clàssiques per a omplir-nos els sentits i també, per què no, les xarxes socials.
Què en penses?
Compartix comentaris, opinions i trucs amb la comunitat.