Abans d’entrar en matèria, cal definir què és el marisc, ja que continua sent una qüestió dubtosa, sobretot quan abordem possibles temes d’al·lèrgies o intoleràncies.
“El marisc fa referència a tots els animals marins, invertebrats i comestibles, i es classifiquen en crustacis, mol·luscos i equinoderms.”
Per tant, s’hi inclouen gambetes, crancs, llagostins, percebes, clòtxines, cloïsses, calamarons, eriçons de mar, gambes, polps...
Són ben preats tots els que provenen de la costa nord-oest, com ara Galícia, Astúries i Cantàbria, però no hem d’oblidar els d’origen mediterrani com València, Mallorca o Catalunya, així com tots els típics de la costa andalusa.
Hi ha una dita que diu així: El marisc es menja només en els mesos que tenen erre, perquè es considera que és quan estan en el millor moment. La veritat és que Nadal i estiu en són l’època estrela.
Però hi ha una manera per a aconseguir que el marisc siga encara millor, que és acompanyar-lo d’un bon vi. Però quin és l’ideal?
La clau per a un bon maridatge consistix en l’equilibri entre plat i vi, i ací pareix que els vins blancs s’emporten la palma amb el marisc. El caràcter fresc, l’acidesa vibrant i, sovint, les notes salines els fan l’acompanyament perfecte.
