Tipus de vi negre

Eva Pizarro

Sommelier en el restaurant Fierro i formadora en Tandem Gastronómico.

Hui vull parlar-vos de vins negres, però més enllà de les diferències que podem trobar segons el tipus de raïm utilitzat, la regió on s’elaboren o els tipus de criança.
Tot això ho hem vist en articles anteriors. Hui m’agradaria enfocar-ho des de la perspectiva del consum actual, les anomenades modes o tendències. I sí, en el món del vi canvien els gustos i, per tant, els estils de vi que consumim.

Les tendències poden anar i vindre per diversos factors, i ens acosten a uns tipus de vins o uns altres.

En els últims anys han canviat els patrons alimentaris, els dinars i sopars s’han alleugerit, molts dels treballs actuals no requerixen la ingesta de calories que necessitàvem llavors. Tenim accés a més tipus de productes i més variats i, en conseqüència, la dieta s’ha enriquit. 
En els restaurants s’ha produït una revolució que mai abans s’havia viscut: els plats s’han afinat, s’hi han incorporat moltes tècniques noves, han irromput amb força els menús degustació i tot això requerix noves formules per a buscar la millor beguda d’acompanyant. Els vegetals i el mar guanyen força en l’oferta, i els hàbits de consum, enfocats a una vida saludable, ho afavorixen. Apareixen restaurants vegetarians, vegans, d’especialitat…

Hui en dia tenim més accés a vins de zones que abans resultaven difícils de trobar i, per tant, tenim més diversitat per triar. Amb tot, el consumidor també ha evolucionat: hem passat de beure el vi que ens agradava, que coneixíem, que ens feia sentir segurs davant el que hi havia dins de la botella, a tot el contrari. Ara volem tastar coses noves, com més millor; hem perdut la por d’equivocar-nos, hi ha menys vins roïns, només és qüestió de gustos encertar-lo o no. Però volem tastar, descobrir...

La crítica especialitzada ha tingut una gran influència en els vins que bevem ara i en els vins que s’elaboren actualment. Hem passat de premiar vins molt estructurats, amb molta potència i criances llargues en fusta, a valorar vins més lleugers, que tinguen en compte l’origen i que siguen fàcils de beure.

Tota esta amalgama de factors ens ha dut a la tendència actual, marcada per vins negres que responguen a estos cànons: vins personals, que ens mostren l’origen, l’estil del productor, que no siguen una “recepta creada en el celler”, que tinguen en compte el sòls i que expressen la personalitat de la parcel·la. Els vins han perdut cos —i no per això qualitat i intensitat— i es valoren els vins més lleugers, que combinen amb la gastronomia actual, més refinada i elegant. Vins que puguem beure’ns la botella, que la fusta no s’impose sobre l’origen, els sòls, el raïm… Es valoren les criances alternatives en gerres, formigó.. que no emmascaren eixos patrons.

Hi ha una preferència pel raïm local, que és un factor clau de diferenciació de les zones. Volem beure’ns un paisatge, l’estil d’una regió o la singularitat d’una vinya, i això passa per mirar el producte local, el raïm que marca el seu caràcter.
El canvi climàtic també ens obliga a redescobrir el raïm i les varietats que sempre han estat ahí, però que les modes han desplaçat. Ara donen la cara i mostren que són capaces d’adaptar-se a un clima cada dia més extrem.
Les vinyes en altura sembla que també són una solució en busca d’eixa frescor que el clima ens arrabassa cada any. Les vinyes difícils, abandonades en vessants, tornen a ser el focus dels viticultors que busquen solucions.

L’ecologia s’ha imposat com una forma de vida: és la manera de cuidar els nostres cultius i terres. De fet, crec que ja ha deixat de ser una moda per a molts agricultors i ara és l’única via si volem conservar el camp i també les vinyes saludables.

En definitiva, no crec que establir nous estils siga una moda, sinó una necessitat. Seran els definitius? El temps ho dirà, però de segur que molts dels aspectes als quals ara donem importància es mantindran com una constant en els futurs vinyaters.