SIDRA ROSADA: MÉS QUE UNA MODA

Durant els últims anys s’ha multiplicat en els nostres lineals i establiments d’hostaleria la presència d’un bon nombre de begudes categoritzades com a “rosé”. Així, als vins rosats tradicionals de qualsevol de les nostres denominacions d’origen o als importats de països com França i Itàlia, se’ls ha sumat ara la cervesa, la sidra, el vermut o la ginebra rosada, potser impulsats per l’èxit de vendes que proporciona la diferenciació cromàtica a estes begudes.

Davant la prevenció per part d’alguns consumidors a tota esta gamma de begudes rosades, pensem que és necessari trencar una llança en busca de la diversitat, posant de manifest les raons de ser i l’autenticitat de molts d’estos productes, que sense cap dubte van més enllà d’una simple qüestió de màrqueting.

I és que, quan optem per prendre qualsevol beguda diferent de l’aigua, ho fem perquè busquem un gaudiment sensorial, un plaer per als sentits que no només abasta el gust (l’acidesa, la dolçor, l’amargor o el salat) sinó també l’olfacte (notes afruitades, especiades, cereals, florals…), el tacte (suau, astringent, sec, més dens o menys o carbonatat…) i, per què no, també la vista.

Per això, les begudes que tenen un color rosat característic ens criden l’atenció, desperten la nostra curiositat i ens conviden a tastar-les. Si repetim o no, ja serà una qüestió de gustos personals.

Centrant-nos en el que ens ocupa hui, la sidra rosada, sorgix la pregunta inevitable: què fa que esta beguda tinga eixe color? Encara que la resposta variarà per a cada producte en concret, les sidres rosé tradicionals presenten este color perquè estan elaborades a partir de varietats de pomes que tenen la carn d’un color rogenc, com ara la rouge délice, la geneva, la dolgo o, inclús, alguna de més habitual de les nostres fruiteries, com la pink lady. Este color es transmet al most i es conserva durant la fermentació, i dona lloc a un líquid final que pot anar des del rosa pàl·lid fins a un roig robí de gran intensitat.

De tota manera, hi ha unes altres maneres d’obtindre estes sidres rosades, com ara afegint, durant el procés, pells de poma de color rogenc, pells de raïm o directament la polpa de fruites roges com la maduixa o la cirera.

Independentment de si s’elaboren d’una manera o d’una altra, la sidra rosada sol presentar bastants trets comuns pel que fa a l’organolèpsia: un contingut alcohòlic moderat per baix del 5%, un perfil d’acidesa en boca també moderat, i una sensació de dolçor gràcies a les notes afruitades. Eixa acidesa, juntament amb la bona carbonatació que la caracteritza, ens proporciona una frescor en cada glop que fa que siga una companyia excel·lent per als aperitius, els entrants i el peix blanc.

Si tens un paladar obert i t’abellix començar a explorar esta categoria, ací et deixem dos opcions que trobaràs en els nostres lineals:

• El Gaitero Rosé (4,1%) > la versió rosada d’esta marca tradicional de sidra asturiana 
• Ladrón de manzanas Cider Red Berries (4,5%) > amb addició de suc de fruites roges que potencia el toc rosé i oferix un perfil un poc més dolç.
   

                                                                                               Salut!