Punts parker

El seu nom és arxiconegut en el món del vi, però potser no saps de qui es tracta ni d’on va sorgir la seua fama… En este article et contem un poc més sobre Robert Parker, una figura que ha significat tant en el món del tast de vins. 

Robert Parker és un advocat estatunidenc que un dia va decidir fundar la revista Wine Advocate per convertir-se en crític de vins. La publicació classifica els vins de 0 a 100 punts i atorga la màxima puntuació als vins excepcionals; perquè ens entenguem, serien com els Oscar dels vins, les 3 estrelles Michelin o la Champions League.

Però com arriba un vi a obtindre estos nivells d’influència en el rànquing de Robert Parker?

Primer, hauríem d’aclarir que la llista l’elabora un equip, en el qual Robert no és l’únic tastador, si no que cada membre s’encarrega d’una o diverses zones vitícoles del món en funció del volum i altres criteris.De fet, Robert es va retirar pràcticament en 2016, després de tastar, segons ell, més 250.000 vins, uns 10.000 a l’any. Tota una autèntica marató de copes!

El seu mètode es basa en una puntuació de 0 a 100, però realment en la llista apareixen vins des dels 50 fins als tan preuats 100 punts Parker.  

• 50-59 Imbevible.
• 60-69 Amb defectes, però bevible.
• 70-79 Regular, correcte però insubstancial.
• 80-89 Entre millor que la mitjana i molt bo.
• 90-95 Excepcional..
• 96-100 Extraordinari.

Les puntuacions s’atorguen en funció de la qualitat i estil que reflectix la regió d’on prové el vi, fet que, ̶̶̶mira per on, és un dels punts calents de la llista Parker. La llista genera adeptes, però també̶ detractors. De fet, hi ha qui ha acusat a Parker de voler imposar el seu estil per damunt de la zona o l’elaborador, per tal de generar un mercat del vi homogeni, sense personalitat i només tenint en compte els gustos que Parker decidia que eren els correctes.

Molts cellers van sucumbir a la seua influència, van abandonar la seua personalitat i estil i van canviar la seua manera d’elaborar el vi per acostar-se al “gust Parker”. Això va deixar un panorama vinícola avorrit, on l’elaboració s’imposava al caràcter del raïm, a la zona on s’elaborava o a l’estil del viticultor.

I és que una bona puntuació suposa garantir la venda de la collita i un augment considerable del preu del vi.