5 mites del vi que segurament no coneixies

Eva Pizarro

Sommelier en el restaurant Fierro i formadora en Tandem Gastronómico.

Un mite és una història fictícia que conta idees ancestrals o creences populars que, encara que poc sovint són reals, amb el temps acaben considerant-se com a certes. El vi s’acompanya de diversos mites i hui et revelem la realitat.

“UN VI, COM MÉS VELL, MILLOR”

Com ja hem vist en articles anteriors, això no és sempre així, ja que cada vi naix amb una capacitat diferent per a envellir i així millorar.

Com ja hem vist en articles anteriors, això no és sempre així, ja que cada vi naix amb una capacitat diferent per a envellir i així millorar.

Hi ha vins que s’elaboren amb la intenció que siguen consumits en els primers anys de vida, com poden ser els negres de maceració carbònica o els blancs i rosats joves. En estos vins esperem la màxima expressió de la fruita en el seu estat més jove; per això, amb el temps estes notes aniran derivant a unes altres, cosa que no serà roïna, sinó que el convertiran en un vi diferent.

“NEGRE PER A CARN I BLANC PER A PEIX”

Error! Hui dia tenim accés a vins de quasi tot el món amb una gran varietat d’estils. La cuina ha evolucionat a un ritme frenètic i s’ha nodrit de sabors nous, per la qual cosa eixa frase de fa anys ha quedat obsoleta.

A l’hora de plantejar-nos els maridatges no ens hem de fixar només en si és carn o peix, també hem de tindre en compte el tipus d’elaboració que se’ls dona, les salses o guarnicions que l’acompanyen, el moment del menú en què se servixen, les temperatures…

A més, cal tindre en compte altres aspectes com la regió d’on venen per a vore el seu caràcter o el tipus de criança que han tingut. Tot això sense oblidar que en el mercat han entrat vins nous, com els espumosos, els generosos i els dolços, de manera que ja no té sentit parlar únicament de vi negre i vi blanc.

SURO O TAP DE ROSCA?

Encara ens posem les mans al cap quan veiem un vi tancat amb tap de rosca, però la veritat és que cada vegada més elaboradors de culte opten per estos sistemes de tancament alternatius per a les botelles, sense que això signifique que siga un vi menor.

De fet, el problema del TCA, un defecte del suro que fa malbé el vi, fa que molts cellerers es replantegen les antigues tradicions.

EN EL RESTAURANT ENS DONEN A TASTAR EL VI PER A SABER SI ENS AGRADA

Com a sommelier m’enfronte diàriament amb esta situació, per això m’encantaria poder aclarir-ho. El vi no es dona a tastar per a vore si és del gust del client, ja que la decisió de triar un vi és únicament responsabilitat d’este. Els professionals de sala donem a tastar el vi perquè el client comprove que no té cap defecte, que està a la temperatura adequada o si s’ha de decantar. Per això, l’establiment no estarà obligat a assumir la devolució d’una botella si no és conforme al gust de qui l’ha triada. 
Pensem per un moment en una situació que pot donar-se: un client demana una botella de 400 euros i després del tast s’adona que no és del seu grat; se li hauria de canviar si el vi està perfectament conservat i servit?

ELS VINS BLANCS I ROSATS SÓN PER A DONES

Ni el vi ni el gust tenen gènere, per això hem de deixar de masculinitzar o feminitzar els diferents estils. És moment d’avançar en el discurs i començar a preocupar-nos només per descobrir l’amplitud del món del vi i els diferents gustos de cada consumidor, allunyant-nos de frases com “este vi és molt femení”.

De mites n’hi ha molts i, tal com hem començat este text, es basen en idees ancestrals o creences populars, per la qual cosa no serà sobrer que les revisem de tant en tant!