Els vins italians continuen sent uns grans desconeguts per a la major part d’aficionats. Solem quedar-nos en la part inicial, la més bàsica i senzilla. Qui no ha begut un lambrusco o un prosecco? Eixos vins amb els quals vam començar el nostre camí en el món del vi i que acompanyaven nits de pizza, amics i rialles.
Per a molts, el pas següent ve en forma de notícia, de vins cars –caríssims– que apareixen amb puntuacions excepcionals i que busquem la manera de poder tastar, a pesar de la nostra butxaca.
Però Itàlia és molt de més que això, més que vins senzills amb bambolles o vins caríssims com els supertoscans o els insuperables barolos. Itàlia és la llar d’una gran quantitat de raïm, alguns d’autòctons i uns altres internacionals, que produïxen estils de vins infinits.
Coneguem els vins italians per mitjà de les regions més importants:
NORD
És la zona situada entre els Alps i la plana del riu Po, limita a l’est amb Àustria i Eslovènia i a l’oest amb Suïssa i França, i acull algunes de les denominacions d’origen més prestigioses del país.
1. EL TRENTINO-SÜDTIROL: El raïm predominant és el pinot gris i el chardonnay, que produïxen vins blancs afruitats i lleugers.
2. EL FRIÜL-VENÈCIA JÚLIA: Ací i al Vènet veí trobem vins blancs i negres; però, sens dubte, el prosecco és l’emblema de la regió. Un vi espumós, elaborat amb la varietat glera i, per descomptat, un èxit comercial al món.
3. EL VÈNET: Bressol de dos dels vins més coneguts d’Itàlia, el de Soave i el de Valpolicella.
El raïm principal del primer és el garganega, de varietat blanca, i el segon és el corvina, que, en este cas, és negre i amb el qual s’elaboren els amarone della Valpolicella, que es produïxen utilitzant un mètode de secatge del raïm abans de la fermentació, i això concentra els sucres i els sabors. Els amarone són coneguts per les notes de fruites madures, d’espècies, de xocolate i de tanins suaus.
4. EL PIEMONT: Una zona de grans variacions d’altura i sòls volcànics, on es cultiven les varietats nebbiolo, barbera i dolcetto, totes tres negres.
Un dels vins més prestigiosos del món naix a la regió de Barolo, elaborat amb la varietat nebbiolo, que li aporta tanins i acidesa, indispensables per a les llargues criances que necessiten estos vins per a ser grandiosos. A més, també trobem el barbaresco, en què el nebbiolo es presenta més directe i afruitat. I el dolcetto d’Alba, on la varietat dolcetto oferix vins de gran color i amb moltes notes de fruita.
A Gavi, els vins s’elaboren amb la varietat cortese, són secs amb aromes cítrics i florals, i amb gran capacitat d’envellir bé en botella.
El Piemont també és bressol del conegut moscato d’Asti, un vi espumós elaborat amb moscatell de gra menut. A les regions d’Asti i Alba, tots els vins són espumosos dolços, amb baixa graduació alcohòlica.
5. L’EMÍLIA- ROMANYA: A Mòdena va nàixer un dels vins més populars d’Itàlia, el lambrusco. Este vi té unes característiques peculiars: al principi s’elaborava amb les tècniques tradicionals de xampany, però prompte va trobar el seu propi mètode, el Martinotti-Charmat, que inclou una primera fermentació per a obtindre un vi base i una segona en depòsits d’acer per a aconseguir les bambolles.
Podem trobar lambruscos secs o dolços, espumosos o tranquils, joves o amb criança, blancs, rosats, negres…
El gran èxit que va tindre el lambrusco als Estats Units en els anys setanta va provocar que molts elaboradors optaren per vins de menys qualitat i gran volum; però un bon lambrusco es caracteritza pels aromes i els sabors de mores, maduixes, cireres i bambolles lleugeres. Des de Consum et proposem:
- Un Bautista Martí negre o rosat.
CENTRE
La part central d’Itàlia està creuada per la serralada dels Apenins, que acullen les vinyes plantades als tossals i a les valls, i produïxen un estil de vins variats.
1. LA TOSCANA: Una regió de grans vins i paisatges impressionants, i bressol de la varietat sangiovese, el raïm principal de la denominació Chianti. Són vins carnosos, envellits almenys dotze mesos, que, amb el temps, desenvolupen aromes càrnics i de caça.
Al sud de la Toscana trobem el brunello di Montalcino i el vino nobile di Montepulciano, que són les denominacions més importants. La costa és l’origen dels supertoscans, uns vins elaborats amb varietats internacionals, principalment, cabernet sauvignon, que van aconseguir fama mundial i es van convertir en alguns dels vins més cars de món.
2. LES MARQUES I ELS ABRUÇOS: Són zones que es troben a la costa adriàtica: la primera es coneix pels vins blancs de la varietat verdicchio, i la segona, per la varietat negra montepulciano.
SUD
Al sud trobem un clima més càlid i sec, que origina vins madurs i amb cos, però amb diferències significatives segons la zona.
1. LA CAMPÀNIA: Produïx una àmplia gamma de vins blancs i negres amb les varietats fiano, greco, anglianico. També és una zona productora de vins espumosos i dolços licorosos.
2. LA BASILICATA: Pot reivindicar un dels millors vins del sud d’Itàlia: el negre aglianico del Vulture. També s’hi produïxen vins blancs dolços de moscatell.
3. CALÀBRIA I LA PULLA: Són regions on es produïx molt de raïm (negroamaro, primitivo…) que pot donar origen a vins amb molt de volum o vins de gran qualitat com els de Salice Salentino o els de Castel del Monte.
4. SICÍLIA I SADERNYA: Les illes produïxen vins amb varietats com syrah i chardonnay, i la més estesa, la nero d’Avola. Els vins d’Etna susciten un interés especial, perquè són vins molt fragants i de gran qualitat.
No podem oblidar el de Marsala, un vi famós per les llargues criances.
CONSELLS
- La paraula riserva en una etiqueta de vins d’Itàlia identifica els vins amb nivells d’alcohol més alts i amb més criança de l’estipulada en cada denominació d’origen, i no s’ha de confondre amb el terme reserva que s’utilitza a Espanya.
- El mot classico identifica els vins elaborats a les zones originals de les denominacions d’origen, ja que moltes han tingut ampliacions de superfície de vinya posteriors.
Com veus, Itàlia oferix una gran diversitat de vins, i encara que ha sigut un primer acostament, és millor disfrutar dels seus vins i incloure en el teu pròxim viatge unes parades en alguns dels cellers del país, que és una manera diferent de conéixer la seua cultura i els paisatges i, per descomptat, de disfrutar dels seus vins.
