Com s’elimina el mal alé en els gossos?

No hi ha rebuda més honesta i efusiva que el d’un gos quan arribem a casa. Tanmateix, a vegades, eixa llepada d’entusiasme va acompanyada d’una fragància no tan agradable que ens obliga a girar la cara. Encara que tendim a pensar que “és “cosa d’animals”, la veritat és que un alé excessivament fort és un senyal d’alerta que no hem d’ignorar.

El fet és que mantindre la higiene bucodental del nostre company no és només una qüestió de convivència o d’estètica, és una qüestió fonamental de la seua salut preventiva. En les pròximes línies, analitzem amb rigor per què es produïx este fenomen i com podem millorar l’alé del gos de manera efectiva i duradora. 

Què és l’halitosi o mal alé caní?

L’halitosi no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma clínic. Es definix com el conjunt d’olors desagradables que provenen de la cavitat oral, i en el cas dels cànids, sol tindre l’origen en l’acumulació de bacteris.

Quan les restes de menjar es mesclen amb la saliva, es forma la placa bacteriana. Si esta no s’elimina, es mineralitza i es convertix en carrall. Este depòsit rugós és el refugi perfecte per a bacteris anaerobis que, amb la descomposició de les proteïnes, alliberen compostos volàtils de sofre. És precisament este procés químic el que genera el característic mal alé en un gos. Segons experts veterinaris, més del 80% dels gossos majors de tres anys presenten algun signe de malaltia periodontal, fet que convertix la higiene bucal en una assignatura pendent en moltes cases.

Per què l’alé del meu gos fa olor?

Si alguna vegada t’has preguntat amb preocupació “per què l’alé del meu gos fa olor?”, has de saber que les causes poden ser variades, des de simples hàbits fins a patologies subjacents:

• Higiene insuficient. És la causa més comuna. La falta de raspallada facilita l’aparició de gingivitis i periodontitis.
• Hàbits alimentaris. Les dietes basades exclusivament en menjar humit tendixen a deixar més residus entre les dents que el pinso sec, que exercix una lleugera fricció mecànica.
• Problemes digestius o renals. A vegades, l’olor és senyal d’alguna cosa més. Si l’aroma és amoniacal, podria indicar problemes de renyó; si és melós o afruitat, podria ser símptoma de diabetis.
• Olor de peix. Un cas molt consultat és quan l’alé del gos fa olor de peix. Encara que puga semblar estrany, sol estar relacionat amb la periodontitis o, curiosament, amb el fet que el gos s’haja llepat les glàndules anals (el seu fluid té eixa olor característica) i se li haja quedat l’aroma en la boca. 

Com es pot llevar el mal alé d’un gos pas a pas

Si busques com llevar el mal alé d’un gos, la constància és la millor aliada. Ací et presentem un full de ruta que has de seguir per a sanejar-li la boca:

• Visita al veterinari. Abans d’aplicar qualsevol tècnica, és vital descartar que hi haja infeccions greus o peces dentals trencades. Una neteja professional (desincrustació) pot ser necessària per a començar de zero.
• La raspallada regular. És la norma d’or. Utilitza sempre pasta de dents específica per a gossos (mai la humana, ja que el fluor és tòxic per a ells). Comença a poc a poc perquè ho veja com un joc.
• Alimentació de qualitat. El pinso sec ajuda a “agranar” part de la placa. A més, hi ha aliments formulats específicament amb enzims que retarden la formació del carrall. 
• Alternatives naturals. Si busques un remei casolà per al mal alé de gos, pots introduir en la seua dieta snacks naturals com ara trossos de poma (sense llavors) o carlota crua, que actuen com un raspall natural. El julivert picat en el menjar també és un desodoritzant natural molt eficaç, gràcies al seu contingut en clorofil·la.

Productes i joguets masticables per a eliminar el mal alé

En tendes especialitzades i en la secció de mascotes del teu supermercat de confiança trobaràs aliats que t’ajudaran amb estes tasques:

• Snacks dentals (dental sticks). Estan dissenyats amb textures especials que obliguen el gos a mastegar de forma prolongada i reduïxen la formació de carrall fins en un 80% (encara que no substituïxen la raspallada diària).
• Joguets de cautxú amb relleus. Hi ha pilotes i mossegadors amb serres o protuberàncies que fan un massatge en les genives i netegen els espais interdentals mentre el gos es divertix
• Additius per a l’aigua. Són solucions inodores i insípides que s’afigen a l’abeurador. Contenen compostos com la clorhexidina en dosis mínimes o enzims que combaten els bacteris que causen la mala olor de manera passiva.

Cuidar la boca del gos és, en definitiva, una manera més de dir-li quant el volem. No només evitarem eixos “besos” incòmodes, sinó que li estalviarem dolors futurs i visites d’urgència a l’especialista. Al final del dia, un somriure caní sa és el millor reflex d’un amo responsable.