La hidromel és una de les begudes alcohòliques més antigues que coneixem. A diferència de la cervesa, la sidra o el vi, no es requerix l’agricultura per a produir-ne, ja que l’ingredient bàsic –la mel– està disponible en el seu estat natural; per tant, és fàcil que els humans n’elaboraren des de l’antiguitat en diferents llocs del món.
D’esta manera, la hidromel va ser molt popular entre els grecs, els romans, els celtes, els normands, els saxons i els vikings. També a Amèrica, on les cultures precolombines la consideraven una beguda sagrada i per això s’utilitzava en els rituals.
QUÈ ÉS I COM ES FA
Igual que va passar amb la cervesa, la popularització del consum del vi al sud del nostre continent va desplaçar la hidromel a les zones del nord d’Europa, on el clima no permetia el cultiu dels ceps. Segons la mitologia nòrdica, la hidromel era l’aliment del déu Odin i, després de la mort, els guerrers en beurien eternament en el paradís del Valhalla.
Actualment, la hidromel continua sent una beguda apreciada a gran part del nord i l’est d’Europa. A l’Amèrica del Nord ha viscut un cert renaixement en els últims anys, paral·lelament al moviment artesanal o craft del món cerveser.
Des d’un punt de vista organolèptic, la hidromel pot oferir una carbonatació molt suau, quasi com la d’un vi d’agulla, o un poc més intensa i semblant a la de la cervesa. El color pot variar depenent del tipus de mel que s’haja utilitzat i de l’ús d’altres ingredients. L’absència de terbolesa es considera una qualitat positiva.
En l’olor s’aprecia el record de la mel, i és important que corresponga al tipus de mel que declare el productor. Pot tindre un paladar sec, semisec o dolç; però en cap cas ha de ser embafador ni ha d’aparéixer un caràcter com de mel sense fermentar.
Encara que la presència d’alcohol pot ser notable, no ha d’oferir tons ardents. Una proporció més alta de mel en la recepta correspondrà a més contingut alcohòlic, que donarà lloc a una classificació entre la hidromel bàsica (de 3,5 a 7,5%), l’estàndard (de 7,5 a 14%) i el sack, que pot arribar fins al 18%.
Hi ha estils que poden incloure alguns ingredients especials, com ara maltes, fruites i espècies que han d’harmonitzar-se amb el caràcter de la mel.
Quant a l’elaboració, la hidromel es fa fermentant un most de mel dissolta en aigua bollida, que després es refreda per a afegir-li el rent. El rent que s’usa pot ser específic de la mel o també el mateix que s’utilitza per al vi, la sidra o la cervesa.
Després de la fermentació és aconsellable un període de maduració, que contribuirà al desenvolupament dels aromes i de la claredat del producte final.
Salut!
