Tipus de hàmster: guia completa sobre les seues necessitats

Xicotets, curiosos i sempre actius quan es fa de nit, els hàmsters s’han guanyat un lloc especial en moltes cases. Amb tot, darrere del seu aspecte adorable hi ha unes diferències importants que convé conéixer abans de triar-ne un com a company. No tots els hàmsters són iguals ni necessiten el mateix: l’espai, l’alimentació o inclús la manera de relacionar-se varien segons l’espècie. Conéixer els tipus de hàmster és el primer pas per a oferir-los una vida saludable i adequada a la seua naturalesa.

En este article t’expliquem quines són les principals classes de hàmster, com les pots distingir i quines cures requerix cada una. Des dels hàmsters més grans i solitaris fins als més menuts i veloços, descobriràs què els fa únics i què necessiten per a estar sans i actius.

Característiques i diferències de cada raça de hàmster

Hi ha diverses espècies i varietats populars entre els qui busquen una mascota de mida reduïda. Les més conegudes són el hàmster sirià (o daurat), els hàmsters nans (com el Campbell o el Winter White), el Roborovski i el xinés. El sirià és el més gran i, pel seu caràcter territorial, ha de viure sempre només; creix fins a 15-20 cm i tolera bé el contacte humà si se socialitza amb paciència.

Els hàmsters nans (Campbell, Winter White) són més menuts, sovint més sociables entre si si s’introduïxen des de joves i poden viure en parelles o grups reduïts del mateix sexe, encara que no és una regla segura: convé vigilar el comportament i previndre baralles. El Roborovski, d’altra banda, és el més xicotet de tots, i també destaca per la velocitat i la curiositat. La mida que té i la rapidesa, això sí, fa que siga el menys adequat per a xiquets. El hàmster xinés, finalment, té una morfologia intermèdia i un comportament diferent (més tranquil que els Roborovski, però menys robust que el sirià).

En qualsevol cas, las diferències entre classes de hàmsters influïxen directament en l’urna, la roda i l’enriquiment de l’entorn que necessitaran, per tant convé conéixer almenys els trets bàsics de cada una.

Cures específiques segons el tipus de hàmster

Encara que tots els hàmsters compartixen unes necessitats bàsiques (una alimentació equilibrada, aigua fresca i un entorn net), cada espècie té unes particularitats que influïxen directament en el seu benestar. Adaptar les cures a l’animal és fonamental per a evitar estrés, problemes de salut o comportaments indesitjats.

Hàmster sirià o daurat

És el més gran i també el més territorial. Com hem vist abans, ha de viure sempre sol, ja que la convivència amb altres hàmsters sol acabar en baralles. Necessita una gàbia àmplia, amb una roda de gran diàmetre (mínim 28 cm) per a protegir la seua columna. Tolera bé el contacte humà si se socialitza des de jove, de manera que és una bona opció per als qui busquen un animal tranquil i manejable.

Hàmsters nans (Campbell, Winter White)

Més xicotets i àgils, estos hàmsters requerixen barrots més estrets o urnes tancades per a evitar que s’escapen. A diferència del sirià, poden conviure amb uns altres de la seua mateixa espècie si es crien junts, encara que sempre és necessari observar com es comporten. Són més propensos a la diabetis, per això convé limitar-los les fruites i els aliments rics en sucre.

Hàmster Roborovski

És el més menut i actiu de tots. La seua cura se centra en l’enriquiment de l’entorn: túnels, arena per a furgar i rodes adaptades a la seua mida. No sol disfrutar del contacte directe amb les persones, per això és ideal per als qui preferixen observar el seu comportament natural. Per la rapidesa que té, necessita unes gàbies completament segures.

Hàmster xinés

Menys comú com a mascota, combina trets dels hàmsters grans i els nans. Pot mostrar un caràcter més independent i, en alguns casos, tolerar la companyia, encara que el més segur és mantindre’l sol. Agraïx espais llargs per a explorar i joguets que fomenten l’activitat nocturna.

Amb tots els tipus de hàmsters domèstics, la cura ha de ser sempre respectuosa, evitant despertar-los durant el dia i permetent-los seguir el ritme nocturn. La neteja regular de l’hàbitat i les revisions veterinàries especialitzades completen una rutina de cures responsable i personalitzada per a cada espècie.

Snacks saludables i segurs per al hàmster

Els premis són una bona ferramenta per a enfortir el vincle i l’ensinistrament, sempre en xicotetes quantitats. Fruites com ara poma (sense llavors) o pera en trossos diminuts, i verdures com ara cogombre o carabasseta són acceptables ocasionalment, i cal evitar el raïm i el ruibarbre. Les proteïnes puntuals (un trosset d’ou dur, insectes deshidratats com ara larves de cuc de la farina) són beneficioses si es dosifiquen.

Llavors i fruites seques sense sal (gira-sol, carabassa) poden ser també un guardó, però són calòriques, per això recorda oferir-los amb moderació per a evitar l’obesitat. Intenta no apostar per aliments ensucrats o preparats per a humans; molts snacks comercials contenen sucres i additius que no són recomanables, i introduïx sempre els aliments nous de manera gradual i observa la reacció digestiva.

Conéixer els tipus de hàmster i les seues necessitats no només assegura el seu benestar, sinó que fa que la convivència siga més harmoniosa i gratificant. Cada espècie té una personalitat i unes cures específiques, i adaptar-nos a ells és la millor manera de disfrutar dels nostres xicotets companys en gran.