Tipus de cervesa negra

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer, Academia de la Cerveza

Les cerveses negres no han figurat, fins ara, entre les més consumides pels cervesers espanyols. Disposar d’un sabor tan diferent de les quotidianes lager daurades, ens provoca un primer rebuig quan les tastem que no ha facilitat que en tornem a consumir, fet que, d’altra banda, ha impedit que les coneguem més a fons.

Tant és així que, per a la majoria d’aficionats cervesers, les cerveses negres constituïxen per si una categoria o estil que les iguala completament en les característiques sensorials. Però sense anar més lluny, esta afirmació és tan reduccionista com ho seria afirmar que tots els vins saben igual.

La realitat és que en l’univers de les cerveses negres podem trobar una enorme diversitats d’estils amb diferències notables entre si, pel contingut d’alcohol, la intensitat d’amargor, el cos i la complexitat d’aromes. Tot això gràcies a l’ús d’ingredients diferents en les respectives receptes i a les peculiaritats del procés d’elaboració.

A continuació enumerem cinc exemples dels estils més populars de cerveses negres amb les característiques que els diferencien, tenint en compte que el ventall d’opcions és certament molt més gran.

• Stout > Probablement és l’únic estil de cervesa d’origen britànic amb una certa implantació a Espanya gràcies a la seua marca més icònica: Guinness. S’elabora amb rent de tipus ale i amb un percentatge d’ordi torrat sense maltar que fan que l’estil d’esta cervesa tinga una variació més intensa que les també fosques i angleses Porter. Entre les notes destaca quasi sempre el record de café, a vegades acompanyat d’aromes de regalíssia i inclús de bacó. Exemple: Guinness Irish Stout.
• Porter > Originalment, se servien a les tavernes de Londres mesclant les botes de fusta d’una cervesa jove i les d’una altra d’un lot anterior. Tenia una fortalesa superior a la d’altres cerveses de l’època, i per això eren les preferides d’aquells que feien treballs físics com els transportistes, d’on es diu que prové el nom. Les Porter solen oferir més notes de xocolate que de café. Exemple: Samuel Smith Taddy Porter.
• Munich Dunkel > Quan pensem en Munic i en la cervesa, la primera imatge que ens sol vindre és la de l’Oktoberfest, amb les cambreres i els cambrers amb el vestit regional, portant unes quantes gerres de cervesa rossa en cada braç. Tot i això, fins fa unes quantes dècades la cervesa preferida dels muniquesos era la Dunkel que, com indica el nom en alemany, és “fosca”, encara que nosaltres la incloguem en la categoria de les negres. Comparada amb les dos angleses anteriors, la Dunkel és més fàcil de beure per a nosaltres perquè s’elabora amb rent lager i maltes menys torrades. Exemple: Mahou Maestra Dunkel.
• Dunkel Weizen > Una altra cervesa alemanya fosca, amb la peculiaritat que pertany a la família de les cerveses de blat. Per això ens oferix aromes més afruitats de plàtan madur i especiats de clavell que, combinats amb el torrat de les maltes, ens sorprén al paladar. Exemple: Franziskaner Weissbier Dunkel.
• Dark Lager Checa > Cervesa fosca del centre d’Europa que s’elabora amb rent de baixa fermentació. Té un contingut alcohòlic que no sol superar el 4% i és de cos molt lleuger, per això sorprén els qui esperen els matisos d’una Stout, en vista del color que té. En la boca sol oferir notes de caramel i torrat, i només a vegades algun lleuger record de café. Exemple: Kozel Dark.