Quin es el valor nutricional del pollastre?

Rico en proteïnes, el pollastre és la carn d'au més consumida a Espanya. Et comptem els tipus de pollastre que existeixen i receptes.

Segons les últimes dades del Ministeri d'Agricultura, Catalunya és la comunitat autònoma que encapçala la producció de carn d'au a Espanya, amb un 28,7%, seguit de la Comunitat Valenciana, amb un 16,9% del total i en tercer lloc es troba Andalusia, amb un 15,8%.

Si ens referim al consum de pollastre, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana i Aragó encapçalen la llista de màxims consumidors, mentres que Canàries, Cantàbria i Galícia es queden al final de la cua.

Valor nutricional del pollastre

La carn de pollastre, sempre que es consumisca sense pell, és una de les més recomanades pels nutricionistes per ser rica en proteïnes, d’alt valor biològic, i nutrients, amb un baix contingut de greix i colesterol. La seua gran versatilitat a la cuina s’acompanya d’alts valors nutricionals, com són les vitamines B1 i B2, que protegixen el sistema nerviós; ferro, fòsfor i magnesi, fonamentals per als ossos, els músculs i el cor; i zinc, que millora el sistema immunitari.

És el tipus de carn que més proteïnes aporta a l’organisme en relació amb el preu. A més, al mercat hi ha productes elaborats amb carn de pollastre, com ara hamburgueses i llonganisses, molt recomanables per als dinars i sopars dels xiquets de la casa pel seu baix contingut en greixos.

Tipus de pollastre

Broiler o d’engreix: és el més consumit perquè la seua carn és molla i molt abundant, sobretot a les cuixes i als pits. Els més demanats són:

Pollastre de rostir.

Ecològic: és l’única carn que té producció ecològica de totes les carns d’aviram.

Pollastró: que és més menut que l’estàndard, amb un pes de 600-700 g.

Coquelet.

Pollastre camperol: de sabor o substància més forta, és alimentat amb dacsa natural.

Pollastre capó: anomenats “gegants”, ja que són castrats i només es dediquen a menjar, per la qual cosa són grans, amb molta carn i molt bon gust. Solen consumir-se per Nadal, per a ser farcits i rostits.

Pulardes: són l’equivalent femella dels capons, encara que la seua talla no és tan gran. De gran sabor i contingut gras, són perfectes per a brous i per a farcir.

Destacat: La gran versatilitat de la carn de pollastre a la cuina s’acompanya d’alts valors nutricionals.

Parts del pollastre

Pit: sense pell, és la part que té menys greix i colesterol, només 92 kcal per 100 g.

Cuixa i recuixa: amb menys proteïnes i el triple de greix que el pit.

Ala: aporta 56 calories per cada 100 grams sense pell i 111 calories amb pell.

Vísceres: de gran aportació mineral i de vitamines, tenen 5 vegades més greix que el pit.

Fetge: té 9 vegades més contingut en colesterol que el pit, però molt més ferro.

Consells de compra, conservació i cocció del pollastre

La carn de pollastre ha de ser l’últim que es compre al supermercat i és recomanable portar-la en bosses tèrmiques.
Per a triar un pollastre, la pell ha de ser llisa i fina, sense taques. Els reflexos verdosos o violats o els extrems de les ales foscos són senyals que el pollastre no és fresc.
S’ha de consumir de seguida, però si no és així, el millor és congelar-lo. El pollastre es conserva bé fins 2 dies a la nevera i el pollastre cuit, de 3 a 4 dies, sempre a la part més freda, a uns 4ºC. Al congelador aguanta de 6 a 8 mesos. El fetge i la morella es venen per separat.
La carn de pollastre s’ha de cuinar bé, tant si és a la planxa com en guisats, per a assegurar-se que els bacteris es destruïxen, però anant amb compte de no passar-nos, en el cas de la planxa, perquè no ens quede seca. Si ens sobra carn, es conserva bé fins 2 dies a la nevera.
Si es vol fregir, la paella ha d’estar molt calenta i la sal sempre s’ha de tirar al final, just abans de servir-lo, ja que absorbix els sucs de la carn.