Principals propietats de les maduixes

La maduixa té l’origen als boscos silvestres d’Europa i Amèrica, per això molts l’engloben dins del grup de les fruites del bosc que conformen groselles, gerds, móres, nabius i baies. Els primers cultius es coneixen a partir del segle XIV, quan la cort francesa va començar a plantar-les per ordre de la família real. Més tard, el cultiu va anar introduint-se en altres llocs d’Europa, sobretot a Anglaterra.

A partir del desenvolupament industrial van començar a desenvolupar-se’n nous exemplars procedents d’encreuaments entre maduixes europees i americanes, que van donar lloc als actuals maduixots.

 Són típiques de zones humides i climes temperats i tenen l’origen en la planta del maduixerar, que pertany a la família de la rosàcies i al gènere Fragaria. A diferència del que normalment es pensa, les maduixes no són el veritable fruit del maduixerar, sinó que els seus fruits són aquells granets que apareixen en la seua superfície.

Al món se’n coneixen més de 1.000 varietats, entre les quals podem destacar la maduixa europea, per la mida xicoteta, la delicadesa i el sabor dolç; la maduixa americana o maduixot, més gran i resistent, però menys dolça; i les maduixes silvestres, que pel seu origen silvestre són les més cares i difícils de trobar.

El color i el sabor que té la convertixen en una fruita molt versàtil a la cuina, sobretot en rebosteria, però també és ideal per a remeis naturals per les seues enormes qualitats nutritives i terapèutiques.

A Espanya, la província de Huelva és la més especialitzada en el conreu de maduixes i la seua producció representa més del 65% del volum nacional. La comarca del Maresme, a Barcelona, a més de la zona de València i Extremadura, són altres regions amb importants maduixerars. 

Calories de les maduixes i la seua aportació energètica

A l’hora de comprar maduixes hem de tindre en compte que és una fruita fàcilment perible i no hem de deixar passar molts dies per a menjar-la. Encara que hui en dia en podem trobar durant tot l’any, la seua millor època de consum va de març a juliol.

Tenen una gran quantitat d’aigua (85%) i a més són aliments molt baixos en calories, ja que aporten només 30 kcal per cada 100 g. Per això, són molt recomanables per a aquelles persones que seguisquen alguna dieta d’aprimament.

A més, són una gran font de fibra i tenen un gran poder antioxidant. El seu contingut en vitamina C és alt i també inclou, encara que en una quantitat inferior, vitamines A, E, B1, B2, B3 i B6, a més de potassi, magnesi, fòsfor, ferro, iode i calci.

Maduixes i els seus beneficis essencials

Les substàncies procedents de les maduixes són molt beneficioses per a la nostra salut. Una de les més importants és la vitamina C, que té un gran poder antioxidant i enfortix el sistema immunològic.

Com que tenen un nivell d’aigua alt, també tenen propietats diürètiques, per això són molt recomanables per a persones que seguisquen alguna dieta d’aprimament o que patisquen alguna malaltia associada amb la retenció de líquids, com la hipertensió arterial o la hiperuricèmia o gota.

D’altra banda, les maduixes contenen salicilats, unes sals molt beneficioses per a previndre malalties cardiovasculars, per la seua acció antiinflamatòria i anticoagulant. Amb tot, les persones al·lèrgiques han de tindre una atenció especial amb l’àcid salicílic, ja que les maduixes contenen un contingut elevat d’este element.

Finalment, les maduixes són molt recomanables per a les embarassades, ja que posseïxen una quantitat d’àcid fòlic important, un compost que afavorix la multiplicació cel·lular que té lloc en els primers mesos de gestació. A més, ajuda a previndre l’aparició d’espina bífida en el bebé.

Idees per a incorporar maduixes en la dieta diària

Les maduixes es poden consumir de moltes maneres: a soles, en sucs, en granissats o acompanyades de suc de taronja. I si busquem algun plat més dolç, podem usar-les per a elaborar pastissos, cremes, confitures, gelats i inclús com a guarnició per a carns.

Consells de compra i conservació

• Cal triar els envasos amb els millors exemplars: grossos, brillants i d’aparença fresca.
• Si estan madures, s’han de consumir de seguida; si no, cal conservar-les fins a un màxim de cinc dies.
• S’han de guardar en la nevera o en un lloc fresc, fosc i ventilat, tan escampades com es puga perquè no es facen malbé.
• Abans de consumir-les, cal rentar-les bé i retirar-ne la part verda.
• Cal evitar manipular-les en excés i deixar-les a remulla, ja que perdrien el suc.