Porró de cervesa: què és?

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Academia de la Cerveza

Tots hem llegit o sentit alguna vegada que la història és pendular, que les modes sempre tornen i que el que causava furor en els nostres iaios torna a estar de moda en els més joves. En este viatge d’anada i tornada, les solapes amples o estretes, els pantalons estrets o de campana, el tabac d’embolicar i, per descomptat, el porró tornen a aparéixer entre nosaltres quan ja quasi els havíem oblidat.

I és que el porró era fins fa poc un utensili tan extingit en les cases com el telèfon de disc giratori, però al llarg d’estos últims anys pareix que ha tornat a cobrar una certa vida especialment de la mà de la cervesa, tant de les rosses de gran consum com de les especialitats típiques artesanes.

Però anem a l’origen de l’instrument: el porró té l’ancestre en l’anomenat ríton, un recipient construït amb diversos materials que té forma de banya, on els romans se servien generalment vi, sobretot en festes rituals. Esta banya es podia utilitzar com un got per a beure per la vora més ampla o també es podia deixar caure el líquid per l’orifici de l’extrem més prim, que s’havia de tapar entre glop i glop amb el dit.
Durant segles el ríton va anar evolucionant fins que va donar lloc al nostre porró, recipient que podia ser de fang com el càntir o més recentment de vidre. Amb una base plana que permetia posar-lo damunt de la taula, un canal d’entrada més ample per a omplir-lo i agafar-lo i un altre de més estret per a abocar el líquid, el porró va ser protagonista en tavernes i cases quan volien disfrutar del vi en companyia.

Però qui diu vi diu vi amb gasosa, sidra o cervesa. Perquè el porró no ha sigut mai un recipient dissenyat per a millorar la percepció organolèptica d’una beguda determinada, sinó un utensili funcional que permetia compartir el líquid d’una manera higiènica sense necessitat de gots.

Com déiem més amunt, durant els últims anys hem vist un cert ressorgiment de l’ús del porró en l’ambient de la cervesa artesana, especialment en fires i esdeveniments de caràcter festiu, però també alguns cervesers prestigiosos del sector l’han usat en públic i han defensat les seues virtuts per a assaborir alguns estils de cervesa, com ara les làmbiques.
Entre els possibles avantatges ens esgrimixen la major oxigenació de la cervesa quan trenquem el doll en la boca, i també una intensificació d’aromes i sabors perquè el líquid augmenta més la temperatura que quan el bevem a xarrups, per la diferència de volum entre una forma i l’altra.

Respectant com sempre fem l’elecció de cada persona per a disfrutar la cervesa de la manera que preferisca, al nostre parer, el porró de cervesa no passa de ser una opció simpàtica i festiva per a certes situacions, tant com ho pot ser una banya vikinga, recipient que també veiem de tant en tant en alguns esdeveniments.
Un porró ple d’una cervesa fresqueta sense més pretensions pot ser divertit per a compartir amb els amics o la família i provocar les rialles habituals segons la major o menor perícia dels bevedors. També és més higiènic que compartir una botella de litre a morro i més ecològic que usar un muntó de gots d’un sol ús.

Vistos els avantatges, ja és decisió personal fer este viatge al passat o no, tant com triar uns pantalons de campana, traure de l’andana un radiocasset o lluir muscleres dels anys huitanta.

Salut!