Maquillar els ulls caiguts: revitalitza’t la mirada

Per a saber si en realitat tens les parpelles caigudes, has de fixar-te si la part mòbil de la parpella es veu o no. En cas que no pugues vore-la, la resposta és clara.

Ptosi palpebral o blefaroptosi és el terme mèdic per a la caiguda de la parpella superior d’un ull o dels dos. No n’hi ha una única causa i és important valorar cada cas de manera particular. La parpella es manté sobre l’ull gràcies a l’acció tensora del múscul elevador. L’atròfia o el mal funcionament d’este provoca la caiguda de la parpella. Este és el problema més habitual, però també és habitual que hi haja un excés de pell, el pes i el volum de la qual en provoca la caiguda.

Els factors més habituals i freqüents per a este problema són:

• Pas del temps i envelliment: amb el pas del temps, la pell deixa de ser fina o perd elasticitat. La parpella es va caient a mesura que la persona va envellint, el múscul elevador perd potència i la pell es torna més flàccida i pesada. Este tipus de caiguda de parpella s’anomena aponeuròtica.
• Patologia congènita, de naixement: per herència genètica, la parpella es presenta caiguda des del naixement o pot manifestar-se més tard. L’atròfia del múscul és congènita i no funciona de manera correcta, ja que la parpella no té la tensió correcta. Este tipus es diu miogènica.
• Problemes del sistema nerviós: la falta de senyal nerviós en el múscul de la parpella es diu neurògena. En este cas, el problema és que el nervi encarregat de transmetre el senyal de moviment i la tensió a la parpella no funciona o no ho fa correctament, la qual cosa provoca la caiguda d’esta part. És freqüent en xiquets.
• Tumors o bonys en les parpelles: es diu mecànica quan la parpella cau per l’aparició d’un bony o d’un tumor en la parpella superior, fet que obliga a un afonament mecànic d’esta zona de l’ull.
• Altres malalties: algunes patologies poden afectar els músculs o els nervis de l’ull i causar la caiguda de la parpella de manera temporal o crònica, com la diabetis, la síndrome de Horner (afecció que afecta la cara i l’ull d’una part del cos) o un accident cerebrovascular. Les afeccions oculars com la conjuntivitis, els mussols o qualsevol altre tipus d’infecció bacteriana o vírica també poden provocar la caiguda de la parpella.

Com podem maquillar els ulls caiguts

• Il·luminador: aplica’l només davall de l’arc de la cella per a matisar la parpella. Si ho fas per tota la cella, pot crear l’efecte d’una parpella no-mòbil, amb la sensació que siga encara més gran i accentuar-ho més.
• Corrector, prebase o ombra nude: usa-ho per tota la parpella per a unificar el to, així crearàs la base perfecta per a afavorir la mirada.
• Enfosquix la zona de l’extrem de l’ull: per a contrarestar la caiguda de la parpella, ja que en eixa zona és on més se sol caure. L’ideal és aplicar-la elevant-la i allargant-la, però, això sí, no t’oblides de difuminar-la perquè el resultat siga perfecte.
• Perfilador d’ulls: si uses eyeliner o perfilador per a la ratlla de l’ull, que no siga gruixut, ja que si la ratlla de l’ull és molt gruixuda tapa la zona de la parpella mòbil i sembla que l’ull siga més xicotet. Aposta per un perfilador invisible o tightlining per a realçar la mirada. Es tracta d’una  tècnica de maquillatge que consistix a marcar la línia d’aigua de les pestanyes de dalt (zona interna de la parpella) amb un perfilador d’ulls de manera invisible, però amb un resultat que et canvia la mirada i aconseguix rejovenir-la i obrir-la molt més.
• Ombra: usa ombra per a la línia inferior de les pestanyes, però que no siga eyeliner. Si apliques una miqueta d’ombra en la part externa i inferior de l’ull, unint-la amb la del l’extrem de l’ull, realçaràs la mirada. No t’oblides de difuminar-la bé.
• Màscara de pestanyes: aplica-la, sobretot, en la part més externa de l’ull, ja que açò farà que la mirada se t’engrandisca molt més.
• Procura mantindre la forma natural de les celles en lloc d’estendre-les cap avall, això faria semblar els teus ulls encara més caiguts i xicotets.

Hàbits per als ulls caiguts

Tots els tipus de ptosis poden tractar-se per a millorar l’aparença de l’ull, i alhora corregir per complet el problema i millorar-lo o evitant que empitjore i alleujant els símptomes. Per això es recomana consultar amb el metge de manera immediata davant els primers signes. Hi ha una gran varietat de possibilitats que van des de tractaments estètics, bòtox o cosmètics fins a cirurgies més profundes, com una blefaroplàstia, un lífting de celles o uns fils tensors.

Però, què podem fer a casa? La gimnàstica ocular o ioga facial ens pot ajudar en els casos de caiguda de parpella lleu o quan este efecte es comença a vore i es vol frenar o retindre la zona de les parpelles, principalment, per envelliment.

L’estimulació i la tensió dels músculs de la zona de la parpella a través de gimnàstica facial i/o massatge estimulant és una solució senzilla i econòmica que només requerix un poc d’aprenentatge, constància i uns 10 minuts al dia. Això sí, els resultats no són ràpids, però són efectius.

Exercicis:

• Exercici 1. Cada matí, obri i tanca els ulls i mira tan amunt com pugues, almenys trenta vegades, i procura mantindre la pressió constant en les parpelles.
• Exercici 2. Mou els ulls en la direcció de les agulles del rellotge durant tres minuts, tres vegades per setmana.
• Exercici 3. Amb els tous dels dits, mobilitza la pell cap amunt i arrere, com si dibuixares línies rectes.
• Exercici 4. Pressiona les celles amb força i intenta-les alçar, aconseguiràs refermar les parpelles per la resistència que hi exercirà la teua pell quan l’alces.