Les propietats de la pera

 
El cultiu de la pera és típic de les zones temperades. El seu origen se situa a les regions del sud-est d'Europa i Àsia occidental, i per este motiu, es tracta d'una fruita típicament mediterrània. De fet, ja en els documents que parlen de la Magna Grècia es parla extensament del seu consum.

Dins de les diverses varietats de pera al món, podem trobar peres molles o dures, aptes per al consum en fresc o especials per a cuinar. La forma varia des de les més arredonides fins a les més fines i allargades, i en alguns casos fins i tot corbades. N'hi ha una gran varietat de mides i una àmplia gamma de colors, des d'un verd grisenc fins a un groc fosc.

 

AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN 

La producció de peres és bastant estesa arreu del món. Així ho testifiquen els cultius de pera a la Xina, les plantacions dels països de la Unió Europea i els cultius d'esta fruita fresca als països d'Amèrica del Nord i del Sud. A Espanya tenen denominació d'origen les peres Ercolini de Jumilla (Múrcia), les peres Conferència de Rincón de Soto (La Rioja) i les peres Conferència i Blanquilla de Lleida (Catalunya).

BENEFICIS PER A LA SALUT

- Per l'alt contingut en aigua que té (85%  del seu pes), ajuda a eliminar l'excés de toxines.

- Conté molt poques calories (50 kcal/100 g), per la qual cosa es recomana per a tota classe de dietes.

- Aporta un 12% d'hidrats de carboni, la majoria dels quals corresponen a fructosa (54%).

- És font de fibra (2,3 g/100 g), cosa que la fa recomanable per a persones amb problemes digestius, ja que facilita el trànsit intestinal.

- Aporta potassi, que ajuda a mantindre la pressió arterial en valors normals.

- Conté quantitats apreciables de vitamina C, que protegix les cèl·lules del dany oxidatiu.

VARIETATS PER A TRIAR 

De primavera-estiu

- Ercolini (D.O. Jumilla): mida mitjana, pell fina, color groc sobre fons verd i zones rogenques.

- Magallona: tons verds i rogencs. Carn dura i dolça. És semblant a la de Sant Joan, però més gran.

- Castell (també dita de Sant Joan): mida menuda, té la pell verd-groguenca amb una taca roja. És la pera més primerenca de la temporada d'estiu.

- Llimonera: color groc amb punts negres. És la més refrescant els mesos d'estiu.

 

D’hivern

- Alexandrina: de gran mida i color verdós que canvia al groc en madurar.

- Blanquilla: mida mitjana, també coneguda com pera d'aigua. Pell llisa i cor molt petit.

 

De tot l’any

- Conferència (D.O. Rincón de Soto): es caracteritza per l'oxidació de la seua pell. El seu sabor és dolç, amb un mínim d'acidesa.

 

CONSELLS DE CONSERVACIÓ

Les peres són fruites delicades i peribles. Les que estan en procés de maduració han de conservar-se a temperatura ambient, i una vegada aconseguit el punt de maduració desitjat, el més recomanable és consumir-les immediatament o mantindre-les a la nevera durant un màxim de quatre dies.

Esta fruita emet un gas durant la maduració, anomenat etilé, que n'accelera el deteriorament, per això no s'han d'apilar unes peces sobre unes altres ni tampoc conservar-se en recipients hermètics. D'esta manera es mantindran en bon estat durant més temps.

 

SABIES QUE...

Per a evitar que agafen un color groguenc, després de pelar-les es poden submergir en aigua freda amb un raget de suc de llima, antioxidant natural, perquè mantinguen la tonalitat.

Fins al segle XVI, les peres s'utilitzaven només cuites. El seu consum en cru es va iniciar al final d'este segle a França i Itàlia.