La cervesa caduca?

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Academia de la Cerveza

Si observem amb atenció qualsevol botella o pot de cervesa, comprovarem fàcilment que en l’etiquetatge apareix una data de consum preferent i no de caducitat. D’esta circumstància podem deduir que la cervesa no té un període limitat de consum i que, per tant, “no caduca”, però no per això hem de pensar que el nostre líquid es manté inalterable des que s’elabora fins que l’obrim en l’envàs poc o molt temps després.

Des que ix de fàbrica, qualsevol cervesa canvia lentament les característiques sensorials i se’n modifica la percepció organolèptica. Per este motiu, les marques fixen una data de consum preferent en què consideren que el producte encara oferix les característiques d’aspecte, aroma i sabor que li corresponen.

Són diversos els factors que condicionen el període de consum preferent de cada cervesa, amb un ventall temporal que oscil·la des d’unes poques setmanes fins a més d’una dècada. En efecte, l’estil de cada cervesa, les característiques particulars que té i algunes decisions del mestre cerveser durant el procés d’elaboració definixen com li anirà el pas del temps.

En general, les cerveses de cos més lleuger i de contingut alcohòlic moderat han de ser consumides tan prop de la data d’elaboració com es puga. També, quan parlem de cerveses amb el perfil del llúpol com les IPA, recomanem beure-les a les poques setmanes d’eixir de la fàbrica, quan els aromes de flors, cereals i fruits d’este ingredient tenen la màxima esplendor.

Per contra, les cerveses amb més malta, cos i grau alcohòlic poden suportar millor el pas dels mesos, també dels anys, i fins i tot oferir-nos interessantíssimes versions evolucionades del seu perfil habitual. Cerveses de gran complexitat com les quàdruples o altres d’alta intensitat i amb envelliment en barril poden millorar i guanyar matisos amb el pas del temps

Menció a banda mereix la categoria de cerveses àcides tradicionals belgues, per a les quals l’escala temporal canvia completament. Una d’estes cerveses es considera “jove” després d’un any de maduració, i és habitual embotellar-les i combinar-les amb altres de dos i tres anys, la qual cosa en el seu moment originà l’estil Gueuze. Estes cerveses permeten un consum òptim durant molts anys, ja que en un medi àcid els microorganismes no prosperen fàcilment i, per tant, cap “polissó” en modifica el perfil de manera no desitjada.

Però no sols l’estil marca el període de consum ideal d’una cervesa, també algunes tries durant el procés d’elaboració com el filtrat i el pasteuritzat poden ampliar significativament este horitzó temporal. Ací els camins es bifurquen entre els elaboradors que opten per no filtrar ni pasteuritzar per tal de conservar tots els aromes i sabors dels ingredients, i aquells que sí que ho fan, perquè consideren que els avantatges d’una conservació més òptima superen amb escreix les possibles pèrdues de matisos.

Siga quin siga l’estil de la cervesa que consumirem i estiga o no filtrada i pasteuritzada, hem de cuidar-ne la conservació per a prolongar les millors característiques sensorials que tenen. Per a fer-ho recomanem:

• Emmagatzemar les cerveses en un lloc fresc, sec i lluny de la llum solar
• Guardar les botelles en posició vertical
• Consumir primer les que tinguen una data d’elaboració més llunyana

Salut!