Hazy IPA: característiques d’esta cervesa

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer, Academia de la Cerveza

Des que van arribar a l’escenari cerveser espanyol, fa uns quants anys, les sigles IPA no han parat de créixer en popularitat. Com ja sabeu molts de vosaltres, corresponen a l’estil denominat India Pale Ale, que naix a l’Anglaterra imperial com una solució per a exportar fins a l’Índia les seues cerveses pàl·lides típiques d’alta fermentació i contingut alcohòlic moderat. La càrrega extra de llúpol d’estes cerveses amb les qualitats conservants d’esta planta, permetia que les IPA arribaren fins al continent asiàtic en un estat de consum perfecte.

Encara que l’estil va desaparéixer pràcticament durant unes quantes dècades, el moviment iniciat pels homebrewers o cervesers casolans nord-americans durant l’últim quart del segle XX i amplificat pels cervesers craft o artesans arreu del planeta va fer que renasquera amb aires nous. L’ús dels llúpols anomenats exòtics o del “nou món”, amb aromes exuberants de fruita tropical, cítrics i florals en lloc de l’aroma tradicional de les primeres IPA angleses, ha conquistat un gran nombre de paladars curiosos, per als quals el món de la cervesa no s’acaba en la lager daurada tan apetitosa que domina les nostres barres i els lineals.

Tal com passa amb qualsevol estil cerveser d’èxit i en un ecosistema de xicotets productors amb perfil innovador i experimental, l’IPA prompte va començar a desdoblar-se en altres subestils i així, al llarg dels anys, van aparéixer les IPA roges, l’IPA negra, la Rye IPA, la Brut IPA, la Cold IPA, entre d’altres, o la que ens ocupa hui, que va sorgir com a New England IPA, però que també es coneix com a Juicy IPA o Hazy IPA.

Este últim subestil segurament ha sigut el que més protagonisme ha assolit per tot el món, fins que ha aconseguit ser reconegut plenament i identificat “oficialment” amb esta última denominació, Hazy IPA, que canvia la referència al lloc d’origen per una altra sobre l’aparença.

La Hazy IPA se’ns presenta com una cervesa eminentment tèrbola, que en alguns casos inclús sembla més un batut de fruita que una cervesa. Esta terbolesa es deu a la manera en què s’hi afigen els llúpols durant l’elaboració. Tradicionalment, el llúpol s’ha d’afegir al most just abans del procés d’ebullició, perquè d’esta manera permet que s’integre en les substàncies d’amargor. No obstant això, l’addició de llúpols en les Hazy IPA es fa principalment al final o després d’esta cocció, quan el most ja està fred, de manera que s’aconseguix mantindre l’amargor de la cervesa en nivell moderats i conservar tot l’aroma tan característic de les varietats del llúpols que s’han utilitzat. L’ús de determinades soques de rent i de cereals, com l’avena o el blat, acompanyats de la malta d’ordi, també col·laboren en la terbolesa de la Hazy IPA.

Potser això és l’èxit d’este estil: oferir l’aroma potent d’una IPA –mango, maracujà, bresquilla, cítrics, flors...– sense l’amargor intensa en la boca que frena molts paladars a l’hora de consumir-la.
Algunes de les Hazy IPA amb més història són les nord-americanes The Alchemist Heady Topper o la Sierra Nevada IPA Hazy Little Thing, però els cervesers craft espanyols també han treballat l’estil amb exemples com la Soup, de Garage, o la Interestellar, de Basqueland,