Gots i recipients per a prendrela cervesa

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Acadèmia de la Cervesa

Quan disfrutem del sabor d’una cervesa ho fem no sols de les característiques pròpies del líquid que estem bevent, sinó també d’altres com la temperatura a la qual es troba, la manera com s’ha servit i el recipient en què la bevem.

La forma i el material del got o copa on prenem la cervesa en condiciona significativament la percepció, i per això hi ha models de vaixella específics per a cada estil. En països amb una cultura cervesera assentada, com ara Bèlgica, és habitual que cada cervesa se servisca amb la copa o el got corresponent. Això, que encara hui és impensable per a la majoria dels nostres hostalers, contrasta amb la forma en què solen servir un xerés, un cava o un rioja, ja que utilitzen copes ben diferents encara que tots ells siguen “vins”.
Entre els consumidors tampoc falten els que inclús preferixen beure la cervesa directament de la botella, potser per la sensació més gran de frescor que pot proporcionar el fet de prescindir del got. 
Òbviament, cada persona és lliure de disfrutar la seua cervesa com preferisca, però també és obligat assenyalar que quan bevem d’esta manera ens estem perdent una bona part de les característiques organolèptiques d’esta beguda, començant pel gaudi del color i seguint per una disminució de l’aroma i el sabor.
Encara que hi ha un ampli ventall d’opcions a l’hora de triar el recipient ideal per a cada cervesa, podem agrupar el consum dels estils principals en estos cinc tipus de vaixella:

1. Got o copa alt i estret: Resulta ideal per a disfrutar d’estils com les lager pàl·lides, en les quals la frescor i l’absència d’una gran complexitat aromàtica són característiques principals. Encara que la silueta siga predominantment estilitzada, no ha d’arribar a una estretor com la del popular “got de tub”, que és desaconsellable quasi sempre.
2. Got alt amb silueta corba: És el clàssic de les cerveses de blat alemanyes. La seua forma facilita la creació d’un alt floc d’espuma, no sols quan se servix la cervesa, sinó també durant el moviment del líquid quan s’inclina per a cada glop.
3. Got de pinta: L’origen d’este recipient cal trobar-lo més en l’aspecte funcional que no en el pròpiament organolèptic. Té forma cònica de tronc, fet que permet emmagatzemar cada got introduint-lo en un altre, mentre que el típic regruix impedix que esvare entre els dits per la condensació que produix la diferència de temperatura entre el líquid i l’ambient. Tot i estes raons de disseny, es tracta d’un got ideal per a un gran nombre d’estils d’origen britànic com pale ale, porter, stout i, inclús, un ampli rang d’IPA.
4. Copa de calze: Es tracta d’una copa de bon volum i boca ampla, utilitzat habitualment per a degustar cerveses belgues d’alta fermentació com són els estils monacals doble, triple i quàdruple. Estes i altres cerveses amb gran intensitat aromàtica i bon contingut alcohòlic expressen molt millor la seua riquesa de matisos en este tipus de recipient del que ho farien en uns altres de més estrets. La forma de calze tampoc escapa a la iconografia relacionada amb l’origen monacal d’eixes cerveses.
5. Copa snifter: D’una manera similar a les de brandi, estes copes estan indicades precisament per als estils cervesers de més licorositat. La redonesa de la copa permet temperar fàcilment el líquid amb les mans, cosa que resulta molt útil per a estes cerveses que es degusten millor quan estan menys fredes.

Si encara no esteu del tot convençuts i voleu aclarir qualsevol dubte sobre la influència real de la vaixella en la percepció de l’aroma i del sabor de la cervesa, vos proposem un senzill experiment casolà: trieu en el vostre supermercat una cervesa amb prou complexitat aromàtica –Leffe Blonde, Grimbergen Double…- i repartiu-la en 3 o 4 gots o copes diferents que tingueu a casa. Proveu d’olorar-la i de passar-la pel paladar, així comprovareu com la seua percepció canvia subtilment d’un recipient a un altre.

Salut!