Fruita al seu punt: com podem saber si està madura de veres?

Característiques de la fruita madura

La fruita madura és més fàcil de digerir i, a més, és més gustosa i dolça, perquè conté més fructosa (el sucre de la fruita). Encara que es tracta d’una qüestió molt complexa, ja que cada fruita o varietat té unes particularitats i característiques pròpies, ací et donarem unes claus que has de tindre en compte per a triar la peça perfecta. 

Normalment, la pell sol ser un indicador a l’hora de saber si la fruita està madura. La pell és la part més exposada de la fruita i és sensible a la llum, de manera que els fruits que tenen pells brillants són més madurs. A més, una pell suau al tacte (ni massa dura ni tova) i una textura igual de suau i suculent solen significar que la fruita està en l’estat òptim de maduració.

D’altra banda, observa’n el color: la fruita està madura quan té un color viu; a més, presta atenció a l’aroma, ja que la fruita madura oferix una olor dolça i agradable; i, finalment, si pots, tasta’n el sabor, que és inconfusible: la fruita madura tendix a ser més dolça per la conversió del midó en sucres. Per tant, si té un sabor poc dolç, és probable que encara no estiga madura. 

El meló de tot l’any

Si parlem de la varietat de pell de granota, per a posar-ne un exemple, l’ideal és que el color siga verd mitjà amb lleugeres taques de color groc. Generalment, amb esta fruita, si tens dubtes entre dos peces o més, tria la que pese més, perquè serà la que té més aigua i, per tant, més suculència i sabor.
 

El meló d’Alger

Començant pel color, el millor moment per a menjar un bon meló d’Alger és quan té un color més verd fosc. Amb tot, cal tindre en compte de quina varietat es tracta, ja que això pot canviar. 
D’altra banda, l’ideal és agafar el que presente menys clavills o colps. En cas que en tinga molts, pot ser un senyal que no ha rebut l’aigua o el sol adequats i el sabor podria vore’s alterat. També és important el pes: com més pese, millor.
 

La bresquilla 

Les bresquilles no han de tindre taques ni colps, ja que la polpa és molt sensible i es fa malbé ràpidament. El color és molt important, i dependrà de la varietat de què es tracte. Les bresquilles grogues, per exemple, han de tindre un color groc intens, sense trets verds.

El raïm

Si volem saber si el raïm està bo, podem comprovar si els grans s’aguanten a la tija: si no ho fan és perquè la fruita és massa madura, mentre que els grans han de ser tous però elàstics i adquirir el color característic de la varietat. Pel que fa a l’interior, les llavors s’han de separar fàcilment de la polpa i el most s’ha de mostrar viscós i apegalós.
 

La pera

A diferència d’altres fruites, moltes varietats de pera no canvien significativament de color quan maduren, per això el tacte és el millor senyal. És important que la pera no estiga tova en tota la superfície, només en la zona del coll. A més, les peres presenten un aroma dolç i agradable quan estan en l’estat òptim.