Rakel Cernicharo

Per la realització d'este reportatge, Rakel Cernicharo i Consum entreguen 500 € en aliments a la Protectora Modepran.

La jove cuinera valenciana, guanyadora de la quarta edició de Top Chef, va començar a trastejar a la cuina de xiqueta, preparant el menjar per a les seues nines. Amb 13 ja es defensava entre paelles i cassoles i amb 14 va tindre el seu primer accident en els fogons amb cremades de tercer grau. Després d’estudiar cant i belles arts, es va adonar que la seua autèntica vocació passava per dedicar-se a cuinar professionalment. Després de passar uns anys a Londres, on va viure molt de prop la cuina vegana i macrobiòtica, va obrir el seu propi restaurant, Karak, amb tan sols 22 anys. La seua energia, la seua imaginació i una personalitat que desborda es reflectixen en les seues creacions culinàries, que l’han portat a conquistar no només el jurat del popular concurs, sinó tots els aficionats a la bona taula. 

Açí van el seus "cinc de":

AMETLES

Sempre intente menjar-ne 4 o 5 al dia pels antioxidants que tenen; me les menge amb pell, perquè ahí és on estan els nutrients. Juntament amb les anous, crec que són la fruita seca imprescindible i les utilitze molt en les meues receptes.

XOCOLATE

Jo no podria viure sense xocolate. En menge cada diumenge de vesprada, quan arribe a casa del restaurant, veient una pel·lícula. De tots, em quede amb el xocolate negre, per les moltes propietats que té, com ara cuidar l’esmalt dental. Proveu-ho!

PA

El pa és un producte bàsic. M’encanta fer els meus propis pans. En menge de tot tipus i els utilitze amb tot: amb xocolate, amb formatge, amb pernil... i al restaurant m’agrada que cada plat porte el seu pa.

TOMACA VALENCIANA

La tomaca de la meua terra! En necessite a les nits d’estiu, amb un poquet d’oli d’oliva i sal. A més, ara ací a València hem rescatat la tomaca rosa valenciana i és una meravella. Esta no necessita ni sal ni oli d’oliva, te la pots menjar a mossos. Una autèntica salvatjada.

OUS

Els ous em fascinen perquè es poden convertir en mil coses: un remenat, una tortada, un crep, una truita, passat per aigua... En la cuina n’utilitzem cada dia. Però, sobretot, m’agrada blanquejar els rovells, muntar les clares, ajuntar-ho tot i menjar-ho cru amb una mica de gofio (farina de mill torrada).