Propietats dels aladrocs

L’aladroc és una espècie que abunda a l’oceà Pacífic, l’Atlàntic i als mars Mediterrani i Negre, i viu a més de 100 metres de profunditat. A la primavera i a l’estiu, quan el sol calfa la superfície de les aigües del mar, bancs d’aladrocs ascendixen a les capes més superficials per alimentar-se i reproduir-se. És en este moment, quan han adquirit més greix i la seua carn és més aromàtica i saborosa, quan es capturen. A l’hivern, es mantenen més avall dels 100 metres per davall del nivell del mar.

Donada l’abundància d’aladrocs que tenim a les nostres costes, els que comprem al supermercat son d'orige nacional. L’aladroc, juntament amb la sardina i el sorell, són els tres peixos blaus més consumits al nostre país. 

BENEFICIS PER LA SALUT

L’aladroc és un peix blau, i per tant, gras i ric en Omega-3, fet que contribuïx a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids i a augmentar la fluïdesa de la sang, fet que prevé la formació de trombes. El seu consum està recomanat a persones amb problemes cardiovasculars.

Quant a les vitamines, hi destaquen les del grup B com la B2, B3, B6 i B12. En general, estes vitamines permeten l’aprofitament dels nutrients energètics com els hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, i intervenen en la formació de glòbuls rojos, en el funcionament del sistema nerviós i del sistema de defenses. Tot i això, la quantitat present d’estes vitamines, excepte la B12, no és molt significativa si es compara amb aliments rics en estos nutrients, com els cereals integrals, els llegums, les verdures de fulla verda o el fetge. Com que és un peix gras conté quantitats interessants de vitamines liposolubles com la D:

-     Vitamina D: regula els nivells de calci en la sang i afavorix l’absorció i la fixació d’este mineral en els ossos.

Respecte als minerals, l’aladroc influïx en el correcte funcionament del sistema nerviós i músculs, i el seu contingut mitjà de ferro és comparable al de la majoria de peixos. Si el consumim sencer i amb espines, principalment en conserva, s’aprofita el calci que contenen les espines. 

Els aladrocs i, en general, els peixos en conserva, presenten quantitats elevades de sodi, que s’utilitza com a conservant, per la qual cosa no està recomanat per a persones amb hipertensió arterial o problemes de retenció de líquids. A més, l’aladroc conté purines, que en l’organisme es transformen en àcid úric, per la qual cosa no s’aconsella a persones amb hiperuricèmia o gota. 

CONSELLS DE COMPRA, CONSERVACIÓ I CUINA

Si volem comprar aladrocs frescos, hem de tindre en compte que la carn siga ferma, els ulls brillants i no afonats i que l’olor marina siga poc pronunciada.

Si volem consumir-lo el mateix dia o l’endemà, l’hem de guardar a la part més freda del frigorífic, no més de 48 hores després de la compra, i en cas contrari al congelador, on es pot conservar durant 5 o 6 mesos. El millor és guardar-lo aïllat de la resta d’aliments per a evitar així que els transmeta la seua olor pronunciada.

Per a evitar l’al·lèrgia per Anisakis, es recomana congelar el peix durant més de 24 hores. D’esta manera, després es pot consumir de la forma que desitgem, cru o en semiconserva en oli o vinagre. Una altra forma d'evitar el risc és consumir l'aladroc cuinat.

GASTRONOMIA

Es pot preparar fregit, torrat, escabetxat, enfarinat, a la planxa, amb llima, en vinagre, amb arròs, en sopa... L’aladroc és molt apreciat en la cuina dels països de la conca mediterrània pel sabor i per la suau textura dels seus lloms.

A Espanya el consumim principalment de tres maneres: fregit en oli d’oliva i prèviament arrebossat en farina de blat; macerat en sal, all, julivert i oli d’oliva; o com una semiconserva, dessecant-lo en salaó i cobrint-lo amb oli d’oliva.

En funció de la presentació i de la regió on ens trobem, este peix s’anomena de diferent manera. A la cornisa cantàbrica se l’anomena “anchoa” (‘anxova’) quan es prepara en salaó i s’envasa amb oli d’oliva, o “bocarte” quan es prepara arrebossat i fregit. En tota la costa mediterrània i en la façana atlàntica andalusa se l’anomena “boquerón” (‘aladroc’) tant si es prepara arrebossat en farina i fregit, com si es macera en vinagre (aladroc en vinagre), oli d’oliva, all, julivert i sal. En alguns països com Anglaterra sol preparar-se la carn de l’anxova en salaó per a obtindre una pasta saboritzant anomenada Gentleman Relish.

De la nostra web a la teua cuina

- Pasta de bròquil amb salsa d’anxoves.

- Torrades de brull i anxoves.