Sorry, you need to enable JavaScript to visit this website.
Búsqueda
Shopping Cart
Breadcrumbs

Tindre cura d’un agapornis

Subtítulo
En este article t’expliquem tot el que has de saber sobre tindre cura dels agapornis i les nimfes. Com és la seua alimentació i higiene? No t’ho perdes!
Imagen destacada
Tindre cura d’un agapornis
Body

 

 

Els agapornis, nimfes i periquitos, que pertanyen a la família dels psitàcids, són alguns dels ocells preferits per a tindre’ls com a mascota. Però, abans de decidir-nos per tindre’n un com a company de vida, és important destacar que són molt intel·ligents i que requerixen unes cures específiques per al seu benestar físic i emocional.

És important saber que estos ocells no són domèstics, sinó salvatges, per la qual cosa conserven molts comportaments i instints de la seua vida natural. A més, alguns d’estos ocells són molt longeus, com les nimfes, que poden arribar a viure 20 anys.

Tindre cura d'una nimfa 

Com sempre, abans d’adquirir una nimfa o un agapornis, recomanem una visita al veterinari perquè ens informe de les cures que necessita. Però vegem alguns consells senzills que hem de tindre en compte per a tindre cura d’estos ocells.

  • Alimentació: necessiten una dieta tan variada com siga possible. No és aconsellable mantindre l’alimentació de la nimfa a base només de llavors com l’escaiola, sinó que cal afegir-hi sempre fruites i verdures fresques. Alguns aliments com el café, l’alcohol, el xocolate, la llet, les galletes, l’alvocat i la ceba són altament tòxics per a les nimfes.
  • Gàbia: ha de ser adequada per a estes espècies, amb una mida mínima de 60 x 60 x 60 cm i, si és possible, cal tindre-la a l’exterior. I és molt important que siga quadrada, ja que en les gàbies redones se senten insegurs. Tant les nimfes com els agapornis han de poder moure’s lliurement per dins de la gàbia i és fonamental posar-los branques naturals per a evitar que en un futur patisquen problemes a les potes. Per descomptat, cal col·locar un recipient per a l’aigua i un altre per al menjar i no oblidar també disposar d’un recipient ampli perquè es puguen banyar. Als ocells els encanta i, a més, ho necessiten per a mantindre el plomatge en bon estat.

 

 

  • Socialització: són animals molt sociables que, en estat salvatge, viuen en bandades. Si viuen aïllats, poden desenvolupar problemes de comportament que els afectaran el benestar emocional i físic. El millor és tindre’ls per parelles, però si no és possible, almenys de dia poden estar al saló amb nosaltres i, més tard, a l’hora de dormir, portar-los a una habitació a les fosques i tranquil·la. D’esta manera assegurem les seues hores de descans, que també és important per a estes aus. Hem d’evitar sempre els corrents d’aire, les temperatures extremes i els possibles focus d’estrés.
  • Salut: s’ha de visitar periòdicament un veterinari d’animals exòtics i aprendre a observar-los per a detectar possibles problemes de salut. Alguns símptomes que alguna cosa va malament poden ser el bec deformat, dificultat per a respirar, taques al voltant dels ulls o les fosses nasals, canvis en els excrements o problemes amb la muda del plomatge, entre d’altres. Algunes de les causes que ocasionen estos problemes de salut poden ser estrés, paràsits, mala alimentació o canvis bruscos de temperatura. També hem d’estar atents a algunes malalties comunes com la clamidiosi, que es produïx per la infecció d’un bacteri i que provoca problemes respiratoris o anorèxia, i la verola aviària causada per un virus que s’escampa lentament per l’ocell.

 

 

Comentaris (0)
Modal Register