Combatre la soledat no desitjada: claus per a afrontar-la

Vivim imbuïts en un món que presumix de permetre’ns estar connectats amb els altres. I, d’altra banda, assistim a la paradoxa de com la soledat es fa cada vegada més present. Cal assenyalar que sentir-se sol no és el mateix que estar sol. 

Es pot distingir entre la soledat escollida, necessària per a la reflexió, la introspecció i la calma, que busquem voluntàriament i que necessitem, com una font de recàrrega i autoconeixement. Però la soledat no desitjada és un sentiment dolorós de desconnexió. Un buit que sorgix de la discrepància entre les relacions socials que anhelem i les que tenim de veres. Este sentiment no és una emoció passatgera, perquè provoca un gran impacte en la nostra salut.
 

Què és la soledat no desitjada i com afecta la salut 

La soledat no desitjada és la percepció subjectiva d’aïllament social. No depén de quants amics tinguem en les xarxes socials o en el dia a dia. Depén de la qualitat i el significat dels llaços que estretim amb aquelles persones amb qui ens relacionem. D’esta manera, ens podem sentir sols enmig d’una multitud si no hi ha vincles significatius i autèntics.
Des del punt de vista de la salut mental, esta soledat no desitjada és un factor de risc significatiu. S’associa a una incidència més gran de depressió, ansietat, baixa autoestima i deteriorament en el rendiment cognitiu. Així mateix, des del punt de vista físic, este estrés crònic debilita el sistema immunitari, provoca un augment de la pressió arterial, el risc de malalties cardiovasculars i l’alteració dels patrons del son. La soledat fa mal i hi ha evidència científica que este dolor activa les àrees cerebrals relacionades amb el dolor físic.

Causes més comunes de la soledat no desitjada

• Transicions vitals: canvi de ciutat o de treball, la jubilació, una ruptura sentimental o la pèrdua d’una persona estimada poden desmantellar la nostra xarxa de suport.
• Dificultats en les habilitats socials: la timidesa, l’ansietat o fòbia social o la falta d’assertivitat poden dificultar l’inici i el manteniment de relacions.
• Circumstàncies personals: una malaltia crònica, la cura d’un familiar dependent o el teletreball poden limitar les oportunitats de socialització.
• Factors psicològics: les creences negatives sobre un mateix (“no soc interessant”, “ningú voldrà ser amic meu”) poden convertir-se en profecies autocomplides que ens aïllen.

Claus per a combatre la soledat no desitjada des de l’autocura

El camí per a afrontar la soledat no desitjada passa per renovar-se i acceptar-se un mateix. L’autocura és fonamental:

• Valida’t les emocions: accepta que et sents sol, sense castigar-te ni jutjar-te per això. Negar la soledat o resistir-s’hi intensifica el malestar.
• Qüestiona’t els pensaments: la soledat sol vindre acompanyada d’un diàleg intern molt crític. Identifica estos pensaments negatius automàtics (“no m’entén ningú”, “sempre estaré sol”) i qüestiona’ls. Cal tindre una actitud i una veu interior més comprensiva i compassiva cap a un mateix.
• Cuida’t el cos: practicar exercici físic, tindre una alimentació equilibrada i un son reparador milloren l’estat d’ànim i augmenten l’energia.
   

Activitats que ajuden a reconnectar amb tu i amb els altres

• Reconnecta amb tu: dedica temps a activitats que disfrutes en solitari, sense pantalles ni dispositius tecnològics: esport, lectura, passejar, fer un diari. És necessari aprendre a disfrutar de la pròpia companyia per a reduir la por a la soledat. 
• Reconnecta amb els altres: ajudar els altres és una de les formes més efectives de generar un sentiment de propòsit i pertinença.
• Unix-te a grups per interessos: compartir una afició és un pont natural per a conéixer gent nova: lectura, senderisme, esport, cuina, etc.
• Xicotets gestos quotidians: no subestimes el poder de les xicotetes interaccions. Saluda els veïns, parla un poc amb el dependent de la tenda o somriu els altres. Combatre la soledat requerix paciència i autocompassió, cultivant connexions autèntiques, començant per la relació amb un mateix. Si la soledat és aclaparadora, buscar ajuda professional. És un pas necessari, valent i savi en busca del benestar propi, necessari per al nostre desenvolupament personal i per a cultivar vincles saludables.

Transformar la soledad en una oportunidad de crecimiento personal

Tot i ser dolorosa, pot ser un motiu de canvi i es pot convertir en una oportunitat per a redescobrir-te. Algunes qüestions que caldria plantejar-se serien: què m’apassiona?, quines aficions m’he deixat?, quins valors són importants per a mi en una amistat? Obtindre resposta et permetrà conéixer-te millor i poder buscar amistats alineades amb tu, prioritzant la qualitat davant la quantitat.