Arriba Nadal i, tant si som dels que decoren amb llums i garlandes fins el traster del soterrani com si militem entre els seguidors de Mr. Scrooge, de segur que participarem d’un bon nombre de compromisos familiars i socials al voltant de menjars abundants i begudes amb més quantitat d’alcohol o menys...
Estes ocasions singulars són especialment propícies per a degustar receptes culinàries vinculades amb l’hivern, que es materialitzen en plats més calòrics i contundents, elaborats al forn i sovint adobats amb salses saboroses. Menjars que, per la intensitat sensorial que tenen i el moment en què es consumixen, pareix que demanen la companyia d’una beguda amb un bon contingut alcohòlic.
Al nostre país la tradició és reservar eixe lloc al vi i, en menor grau, al cava, que se sol servir a les postres però que, per la carbonatació i la frescor que conté, pot fer que la sensació de pesadesa en el paladar d’estos menjars siga més lleugera. I la cervesa, justament perquè compartix amb el cava eixe perfil de frescor i textura, també pot tindre un paper excel·lent en els nostres menús de Nadal.
Ara bé, les lager daurades que consumim cada dia són les millors cerveses de Nadal? Sense ànim de ser categòrics diríem que, per a acompanyar la majoria dels plats típics d’esta època, tenim més bones opcions. Si diem que els menjars de Nadal solen ser contundents en sabor i en textura, el maridatge cerveser ideal haurà d’intentar equilibrar eixa potència amb una intensitat a la mateixa altura.
Això vol dir que en general serà recomanable acudir a cerveses amb més contingut alcohòlic, cos i maltositat, que harmonitzen amb la gran saborositat del plat que degustem, però que alhora, gràcies a la carbonatació i amargor característiques, ens refrescaran el paladar per a reiniciar-lo a cada glop i evitar així la fatiga sensorial.
Al marge de les elaboracions específiques de Nadal d’algunes marques internacionals que no són fàcils de trobar en el nostre mercat, tenim diversos estils clàssics que ens brindaran una experiència gastronòmica excel·lent, entre els quals assenyalem:
- Les cerveses monacals conegudes com a dobles i quàdruples > amb més cos i contingut alcohòlic, les notes caramel·litzades i la fermentació amb rents de tipus ale els proporcionen una gran complexitat aromàtica que s’adapta perfectament a tota classe de guisats i rostits de carns. Dins d’estes, les d’abadia com Leffe Bruin (6,5%) són més freqüents en els nostres supermercats que les trapenques, com Chimay Roja (7,2%) o La Trappe Quadrupel (10%).
- Les mateixes cerveses monacals en les versions blonde o tripel > ens oferixen la mateixa complexitat i els mateixos nivells d’intensitat, però menys sabors de torrat i un color daurat en lloc de fosc. Poden ser una harmonia excel·lent per a peix, marisc i tota classe de salaons i fumats. Com a exemples tenim Leffe Blonde (6,6%), Tripel Karmeliet (8%) o Westmalle Tripel (9%)
- Les alemanyes de la família Bock > especialment les més intenses, com ara les Doppelbock o les Eisbock, poden acompanyar estes mateixes elaboracions de carn però també les postres dolces i inclús es poden paladejar amb calma en la sobretaula. Algunes opcions interessants poden ser Paulaner Salvator (7,9%) i Schneider Aventinus Eisbock (12%).
¡Salud!
