Graus de la cervesa: quants en té la teua?

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Academia de la Cerveza

A pesar que hui hi ha nombroses varietats de cervesa sense i 0,0, la cervesa és per definició una beguda alcohòlica. La normativa legal al nostre país indica que la cervesa és “...el resultat de la fermentació, mitjançant rents seleccionats, d’un most cerveser…”. Tot i això, podem dir que la cervesa és segurament la menys alcohòlica de les begudes alcohòliques habituals entre nosaltres.

I és que els vins de gran consum dupliquen o tripliquen el percentatge d’alcohol de les cerveses més quotidianes, mentre que els destil·lats com la ginebra, el whisky o el rom arriben a multiplicar este factor de manera exponencial. Tan sols la sidra es pot equiparar al nivell alcohòlic de la cervesa, encara que les seues xifres de consum només són comparables en algunes regions de la cornisa cantàbrica.
Però no totes les cerveses tenen un grau alcohòlic similar. Dins de l’univers cerveser conviuen més de cent estils, i les diferents receptes que se’n deriven donen lloc a cerveses més clares o fosques, més dolces o amargues, més lleugeres o denses… i, per descomptat, més o menys alcohòliques. El que popularment denominem grau s’expressa com el percentatge d’alcohol d’una cervesa en relació amb el total del líquid, i s’indica obligatòriament en l’envàs i en qualsevol publicitat cervesera, a vegades seguit de les sigles ABV, que responen a l’expressió en anglés alcohol by volume.

El factor responsable del major o menor nivell d’alcohol de la cervesa és la quantitat de sucres fermentables que tenim en el most. Això, al seu torn, depén de la proporció entre aigua i cereal de la recepta -com més quantitat de cereal, més sucres- i del procés d’elaboració del most, que el mestre cerveser pot orientar per a aconseguir més o menys sucres fermentables pel rent encara que es partisca de la mateixa quantitat de gra.

A continuació repassarem algunes franges alcohòliques freqüents entre les cerveses que trobem en el lineal del supermercat, sense oblidar que dos cerveses amb un percentatge similar d’alcohol poden ser molt diferents entre si quant a color, aroma i sabor.

• Cerveses 0,0 > Són les menys alcohòliques del mercat gràcies a la fermentació controlada, però, així i tot,  contenen un percentatge d’alcohol ínfim. Una subcategoria creixent són les 0,0 torrades, les diferències de les quals són el color, l’aroma i el sabor que donen les maltes torrades, sense cap influència en el grau alcohòlic.
• Cerveses sense > Poden tindre una mica més d’alcohol que les anteriors, però sense arribar a l’1%. Com que estan per davall d’este barem es poden etiquetar així, encara que, ara com ara, no hi ha l’obligatorietat d’indicar-ne el contingut exacte.
• Cervesa de baix contingut en alcohol > Esta categoria de cerveses amb contingut alcohòlic entre l’1% i el 3% és poc popular a Espanya, ja que les dos anteriors (0,0 i sense) aconseguixen una quota de mercat molt elevada. A poc a poc van apareixent algunes referències, sobretot artesanals, moltes vegades classificades com a “low”, de l’anglés low alcohol.

• Cerveses d’entre 4% i 5,9% > En esta franja se situen les cerveses més venudes al nostre país, generalment cerveses rosses o lager daurades, però també hi ha les de blat alemanyes i belgues i algunes artesanes de tipus pale ale o Session IPA. Igualment podem trobar algunes cerveses torrades o fosques que no passen d’esta graduació.
• Cerveses d’entre 6% i 7,5% > Este escaló l’ocupen en el nostre mercat les comunament conegudes com a torrades, una denominació poc precisa, ja que hi ha cerveses amb maltes torrades -i, en conseqüència, amb colors, aromes i sabors torrats- de qualsevol graduació alcohòlica. Al costat de les lager intenses també n’hi ha algunes d’abadia o trapenques, molt més aromàtiques pel rent ale, bona part de les IPA, moltes de les envellides en bota i alguns altres estils.
• Cerveses per damunt de 8% > Menys habituals entre els nostres grans fabricants i consumidors, els cervesers artesans van ocupant este escaló amb cerveses de gran intensitat, moltes vegades gràcies al sabor de les maltes fosques. Generalment, són cerveses de gran cos, pensades per a disfrutar-les amb pausa, entre les quals també hi ha les quadrupel monacals.

Sempre hi ha una ocasió per a cada estil de cervesa, així que per què no explorem cada un d’estos segments per a ampliar el nostre ventall de consum, tenint sempre present la moderació.

Salut!