Tindre nivells elevats d’àcid úric és un factor de risc considerable per al bon estat de la salut i per això hem de vigilar i mantindre’ls a ratlla, especialment si tenim una predisposició genètica a patir este problema.
Quan el nostre organisme no pot eliminar l’excés d’àcid úric, este pot acabar formant cristalls que solen acumular-se en les articulacions i provocar un dolor intens i incapacitant en els genolls, en els turmells i en els peus: un quadre popularment conegut com “atac de gota”.
Quan parlem de gota i de cervesa no podem deixar de recordar l’emperador Carles V (Gant 1500 - Yuste 1558), que en va patir durant molts anys però que, a pesar del consell insistent dels seus metges, no va deixar mai de disfrutar de banquets suculents en què ingeria grans quantitats de carn de caça acompanyada de cervesa abundant, tant importada de la seua Flandes natal com la que s’elaborava en les diferents fàbriques que va manar construir durant el seu regnat a Espanya.
I és que, encara que el nostre cos és el responsable de produir la major part de l’àcid úric que alberguem, la dieta també pot aportar una part significativa del seu total. D’esta manera, si la nostra ingesta inclou sovint el consum de carn roja, embotits grassos, peix blau, marisc, verdures riques en purines i alcohol, tindrem molta més probabilitat de patir les malalties derivades d’este problema.
A pesar que, generalment, sempre que relacionem la ingesta d’alcohol amb qualsevol patologia es pot aplicar la regla que, com més quantitat, més risc n’hi ha, en el cas de l’àcid úric hem de tindre en compte altres característiques dels ingredients típics de les begudes alcohòliques que també poden influir en estos efectes.
En el cas concret de la cervesa, a més del contingut alcohòlic, hem de considerar que un dels ingredients principals -el llúpol- és ric en purines, i que quan es descomponen en l’organisme formaran més àcid úric. Per tant, una cervesa d’una certa graduació alcohòlica i amb un contingut de llúpol elevat pot ser fins i tot més perjudicial que unes altres begudes alcohòliques que tinguen més contingut alcohòlic.
En resum, si tenim una hiperuricèmia diagnosticada haurem de ser molt acurats amb la nostra dieta, seguir rigorosament les indicacions mèdiques i, en funció d’això, reduir o eliminar el consum de cervesa, per dolorós que ens puga resultar.
Només en el cas que el metge, segons el nostre cas particular, ens haja permés consumir cervesa moderadament, serà recomanable triar referències que tinguen menys alcohol i descartar les que continguen molt de llúpol.
Cerveses d’estils com les rosses o les weissbier alemanyes que no solen sobrepassar el 5% d’alcohol i on el llúpol té un paper molt secundari, o fins i tot rareses com les elaborades amb gruit en lloc de llúpol, poden ser opcions interessants per a poder continuar disfrutant de la nostra beguda.
Salut!
