Encara no és massa freqüent a Espanya demanar una cervesa en un bar referint-nos a esta pel seu estil. Si deixem al marge els establiments especialitzats del món craft amb la gran oferta de cerveses artesanes, són poques les categories per les quals un consumidor mitjà demana i selecciona la seua cervesa. Una d’estes i potser la més demandada quan ens apartem de l’omnipresent rossa és la cervesa torrada.
Però, quan demanem una cervesa torrada, abastem un camp molt més ampli del que ens imaginem, de manera que, en un local que té una gran oferta cervesera, ens podrien servir davall eixa etiqueta una cervesa amb un 4% d’alcohol o una altra que en tinga més del doble, una d’alta fermentació (ale) o una altra de baixa fermentació (lager), una que estiga elaborada només amb malta d’ordi o una altra que tinga un gran percentatge de malta de blat…
I és que una cervesa torrada no deixa de ser una cervesa que inclou en la recepta un percentatge significatiu de maltes torrades, que li proporcionen un color més fosc que el daurat (caramel, ambarí, marró clar…) i aromes de torrat que ens recorden la corfa de pa, la brioixeria o la fruita seca. A partir d’ací, estes cerveses poden ser molt diferents pel que fa a la resta d’ingredients i el procés d’elaboració, i per tant ens poden oferir perfils sensorials molt diferents entre si.
La realitat és que al nostre país fem un ús restrictiu d’este terme i quan un client demana una cervesa torrada sol esperar-se una lager de color ambarí amb una graduació alcohòlica al voltant de 7% i de més intensitat sensorial que una clàssica canya. Això és així perquè en el desenvolupament del nostre mercat cerveser durant les últimes dècades s’ha creat una categoria comercial amb eixes característiques identificatives, però l’aparició de noves referències i estils va fent que el terme resulte cada vegada més imprecís.
Per exemple la Märzen de Turia, pel color, aroma i sabor, és per descomptat una cervesa torrada, però el 5,4% d’alcohol que té està molt lluny del 7,2% de la Voll-Damm, referència emblemàtica de la categoria. I encara més si ens referim a Mahou 0,0 Torrada, que fins i tot porta l’aspecte distintiu del torrat en el mateix nom, però que no té gens d’alcohol.
En resum, parlar de “cerveses torrades” com una categoria ha tingut un clar sentit durant anys en un mercat cerveser protagonitzat per molt poques referències i estils. Hui, este terme és cada vegada més genèric en un escenari on la diversitat creixent de referències ens espenta a ser tan concrets quan demanem una cervesa com quan demanem un vi negre o blanc, on afegim la denominació d’origen, la varietat de raïm o si el volem sec, dolç, o afruitat.
Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Acadèmia de la Cervesa
Salut!
