Cerveses suaus: troba la perfecta per a tu

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Academia de la Cerveza

És possible que, quan preguntem a una persona sobre els seus gustos cervesers, les paraules que sentim amb més freqüència siguen forta i suau. Les dos respostes ens poden servir per a fer-nos una idea del que podem oferir a eixa persona, o, almenys, del que no li hem d’oferir, però l’amplitud de significats dels dos termes i el sentit diferent amb què els podem utilitzar no ens ajuda massa a centrar el tir.

Una cervesa considerada com a forta pot ser-ho per a unes persones per l’alt contingut alcohòlic, per a altres per una amargor intensa o, inclús, per a algunes per presentar un color torrat o negre. Però tots estos atributs no han d’anar sempre de la mà, i així molts consumidors habituals de les típiques cerveses lager daurades del nostre país se sorprenen quan tasten alguna varietat fosca centreeuropea, com ara les alemanyes Schwarzbier, que tenen un contingut alcohòlic i una sensació de cos pareguda a les rosses que consumixen diàriament i amb un sabor que fins i tot pot resultar un poc més dolç.

I, si parlem de cerveses suaus, la cosa encara es complica un poc més, per començar perquè la primera accepció d’este terme en el diccionari es referix a sensacions relacionades amb el tacte (llis, bla, sense aspror…) i no amb el gust. Així, un cerveser expert podrà caracteritzar com a suau una Imperial Stout de color negre fosc, amb més de 9% d’alcohol i un cos suficient per a quasi mastegar-la, perquè la sensació que deixa en el paladar és sedosa i no astringent, mentre que la majoria de consumidors del país diran que és tremendament forta. 

Però si ens atenim al que entén la majoria com a cerveses suaus, parlarem de cerveses amb un impacte sensorial baix, tan en nas (aroma moderat) com en boca (amargor i cos baix), i un contingut alcohòlic que no s’eleva molt per damunt del 5%. Com hem dit en l’exemple anterior, una cervesa fosca, a priori, segurament serà qualificada com a forta, però esta consideració es pot salvar amb una explicació breu i una prova del producte.

Les varietats lager que més es distribuïxen per tot el món responen sens dubte a esta definició popular de cerveses suaus. La nord-americana Budweiser (4,8%) i la mexicana Corona (4,5%) en són un bon exemple per la baixa amargor i el baix contingut alcohòlic. L’ús d’un percentatge d’arròs en la nord-americana i de dacsa en la mexicana, al costat de les maltes pàl·lides d’ordi, fan que tinguen un cos lleuger i, amb això, que siguen més fàcils de beure. Altres exemples ja en el nostre continent són la belga Stella Artois o l’espanyola AK Damm (4,8%).

Un altre grup interessant de cerveses suaus segons esta consideració poden ser les de blat alemanyes o belgues, ja que responen a quasi tots eixos paràmetres de moderació, especialment a l’amargor baixa. Són cerveses amb un equilibri sensorial que es mou entre dolçor i acidesa, i que deixen l’amargor en un paper secundari. Franziskaner Weissbier (5%) i Hoegaarden (4,9%) són bons exemples d’eixa moderació, al mateix temps que aporten un poc més d’aroma i sabor al paladar, fruit de la fermentació amb rents ale i de l’ús del blat en la recepta.

Per descomptat que tota la gamma de cerveses sense alcohol també es pot englobar en el grup de cerveses suaus i podem dir el mateix de les radler que, gràcies a la combinació amb el refresc de llima, reduïxen el contingut alcohòlic final i moderen l’amargor de la cervesa amb què estan elaborades.

Salut!