La cervesa social: el factor sociològic darrere de la cervesa

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Acadèmia de la Cervesa

Tot i tindre una tradició mil·lenària d’elaboració i consum, la cervesa a Espanya no deixa de ser una nouvinguda si la comparem des d’un punt de vista històric amb altres begudes fermentades com el vi. Hi ha vestigis que demostren que a la península es feia una cervesa bastant rudimentària fa milers d’anys, però ni durant l’època en què vam formar part de l’Imperi Romà, ni molt menys durant els segles d’ocupació islàmica, la cervesa va tindre una gran rellevància entre nosaltres.

LA CERVESA, UNA NOUVINGUDA

És amb l’arribada dels Habsburg, originaris de regions tan cerveseres com les actuals Flandes i Alemanya, quan apareixen les primeres referències escrites d’elaboració i consum cerveser al nostre país. Durant el seu regnat al llarg dels segles XVI i XVII, en la cort es consumix abundantment la cervesa, beguda molt al gust d’aquells monarques i dels consellers que van vindre amb ells. Esta cervesa és acceptada amb més o menys fervor pels nobles locals, que necessiten el tracte i el favor real, però el poble pla continua tenint el vi com a beguda de referència.

Amb l’arribada dels Borbons al segle XVIII, la cervesa reduïx encara més la seua influència social i el seu àmbit de consum queda restringit al d’alguns diplomàtics i comerciants estrangers establits al nostre país. És a la fi del segle XIX quan les fàbriques de cervesa, amb l’ajuda de les noves tecnologies i la millora de les infraestructures de transport, inicien una expansió que gradualment acosta esta beguda als ciutadans, primer als dels grans nuclis urbans i més tard als dels més rurals, fins a superar en volum de vendes el vi durant les últimes dècades del segle XX.

Des de llavors, la cervesa a Espanya és més que una beguda i passa a convertir-se en el que alguns han anomenat un “lubrificant social”, que forma part de quasi qualsevol tipus de trobada, des dels d’àmbit familiar fins als de l’esfera professional. La cervesa és present en tota classe d’espais i moments d’oci com ara festes populars, festivals, concerts, esdeveniments esportius i quasi qualsevol altra activitat de caràcter lúdic.

Tant és així que amb freqüència utilitzem l’expressió “quedar per a fer-se unes cerveses” sense que això implique necessàriament que tots els que acudim a la cita triem esta beguda en lloc d’un vi o un refresc, o que el lloc triat haja de ser precisament un local especialitzat en cervesa amb una àmplia carta per a triar entre estils i referències.

HUI ÉS LA BEGUDA POPULAR DE REFERÈNCIA

La cervesa s’ha convertit així al nostre país -i en la major part del planeta- en la beguda popular de referència. El seu contingut alcohòlic moderat, un cost assequible per a quasi totes les butxaques, l’envasament en formats de consum individual i la capil·laritat de la seua distribució en són segurament les raons.

Segons les conclusions d’estudis elaborats per Cervesers d’Espanya (la patronal que agrupa els fabricants del sector), al nostre país el consum de cervesa es fa majoritàriament en un context social, acompanyats d’amics, familiars o companys de treball.

És un consum moderat -58 litres per persona i any- que s’allunya del patró de l’afartament que se’n fa en altres països, i amb la peculiaritat de tindre una alta quota de mercat de cerveses sense alcohol (13%), la qual cosa indica que el consumidor espanyol busca en esta beguda el sabor i la frescor davant dels efectes del contingut alcohòlic.

Finalment, no podem obviar l’enorme repercussió econòmica de la cervesa en la nostra societat. Espanya s’ha convertit en el segon productor europeu per volum, només per darrere d’Alemanya, i s’estima en quasi mig milió el nombre de llocs de treball que genera en tota la cadena de valor, des de l’agricultura (cultiu de maltes i llúpols) fins a l’elaboració, la comercialització i el servici.