La cervesa té probiòtics?

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer Academia de la Cerveza

Els probiòtics són organismes vius que estan presents en alguns aliments de manera natural i la seua ingesta proporciona beneficis per a la nostra salut. També es poden afegir a un aliment amb el mateix objectiu o trobar-se amb freqüència en suplements dietètics.

Entre tots els aliments que consumim, aquells que procedixen d’una fermentació tenen, a priori, molta més probabilitat de contindre probiòtics. Així, els iogurts, el pa i, per descomptat, la cervesa podrien ser una font natural de continguts probiòtics, perquè bacteris i rents sempre formen part dels seus processos d’elaboració, ja que s’encarreguen de dur a terme la fermentació que els caracteritza.

No obstant això, una anàlisi més rigorosa pot posar fi a esta il·lusió, ja que altres processos habitualment aplicats a estos productes -per exemple i en el cas de la cervesa, el lupulat o la pasteurització- poden posar fi a la vida d’eixos microorganismes, que, per tant, perdran la condició que permet classificar-los com a probiòtics: la d’estar vius.

I què ocorre amb les cerveses que no es pasteuritzen?

Si bé és cert que en este cas els rents podrien arribar actius fins al nostre aparell digestiu, hem de tindre en compte que perquè tinguen efecte probiòtic haurien d’aconseguir una concentració bastant més elevada de l’habitual.

Un cas singular dins de l’univers cerveser són els estils àcids, ja siguen els tradicionals de fermentació espontània, en què els rents i bacteris de l’ambient fermenten el most, o els més moderns del sector  craft o artesà, que s’elaboren afegint-hi deliberadament microorganismes com el lactobacillus. Novament, la quantitat d’estos bacteris tan populars per volum és una qüestió clau, ja que una concentració baixa de probiòtics ens obligaria a ingerir diverses botelles de cervesa per a notar l’efecte beneficiós que tenen sobre l’organisme. Això comportaria, irremeiablement, una ingesta elevada d’alcohol que, amb tota seguretat, perjudicaria més la nostra salut.

No podem descartar que, en un futur més o menys pròxim, la indústria cervesera desenvolupe varietats amb el contingut probiòtic suficient per a aportar beneficis significatius a l’organisme sense sobrepassar una ingesta moderada.

El primer pas ja l’ha donat l’empresa emergent Probicient, en col·laboració amb els investigadors de la Universitat Nacional de Singapur, que han elaborat una cervesa de contingut alcohòlic estàndard (4,5%) i una alta concentració de lactobacillus paracasei L26. Això la convertix -segons els seus creadors- en la primera cervesa probiòtica del món. De moment no podem tastar-la a Espanya per a comprovar si l’aroma i el sabor que té es troben al mateix nivell que els seus presumptes efectes saludables.

En resum: tot sembla indicar que a hores d’ara les raons per al consum de cervesa han de continuar sent purament hedonistes. Disfrutem-la amb moderació dins d’un estil de vida saludable i, si pot ser, amb una bona companyia.

Salut!