El costum d’incloure algun ingredient poc convencional en l’elaboració de cervesa no és una qüestió exclusiva de l’època cervesera en què ens trobem, sinó que sempre ha existit i sempre l’han tingut en compte els mestres cervesers.
Per exemple, l’afegiment d’altres ingredients fermentables com els sucres ha sigut comú en l’elaboració de diferents estils de cerveses i continua sent-ho, especialment en els estils belgues o anglesos, amb un contingut alt en alcohol. L’objectiu d’estes addicions de sucres diferents de la maltosa, el principal sucre extret dels cereals durant el macerat, és que el cos d’una cervesa siga més lleuger i al mateix temps permeta arribar a un contingut alcohòlic més elevat.
Si tenim en compte que la mel és un aliment natural que conté al voltant d’un 80% de sucres fermentables (fructosa i glucosa), tot pareix indicar que la raó original d’usar-ne en la cervesa també és aportar més sucres al most, que pot ajudar al metabolisme dels rents.
Sabem que en l’antic Egipte la mel formava part d’algunes receptes cerveseres, a les quals a vegades s’afegien dàtils i altres fruites. La cervesa de la Grècia Antiga també usava la mel, i és probable que en algunes de les cerveses que es bevien al llarg de l’extens Imperi Romà continuara usant-se este producte. En canvi, en els segles posteriors en què s’estandarditza l’elaboració i el consum de cervesa al continent europeu, la mel deixa de ser un ingredient habitual de la cervesa.
Però la mel no només és una font de sucres fermentables per a la cervesa, i, segons de quina essència deriva, pot donar unes característiques especials a la beguda. Per exemple, la mel d’acàcia serà més prompte neutra i reduirà el cos de la cervesa, mentre que la mel de castanyer li donarà un color fosc i l’aroma típic de la mel. Per estes altres aportacions organolèptiques la mel no ha deixat de formar part d’algunes receptes cerveseres, encara que escasses, que s’agrupen amb el nom de Honey Beer, o en elaboracions especials que estan pensades per a l’hivern o per a Nadal.
Finalment, el que fa unes dècades era només una peculiaritat d’alguns mercats com l’anglosaxó, hui s’ha estés a elaboracions de cerveseres artesanals de tot el món. Al nostre país podem trobar algunes referències com Agente 99 de BeeBeer o la soriana Arevaka i la seua Negra con Miel. També, cerveseres clàssiques com Dupont a Bèlgica, han rescatat l’antiga versió de l’estil amb la Biere de Miel, llançada per primera vegada en 1922 i renascuda a finals del segle XX, i fins i tot algun gran fabricant nacional com Cervezas Alhambra ha fet una aproximació a l’estil amb una de les seues edicions especials, la Numerada de Miel y Romero.
Salut!
