Al llarg del passat segle XX la cervesa s’ha fet un lloc important en la vida de la societat espanyola, fins al punt de ser la beguda més habitual en les nostres reunions socials. El fet de ser una beguda refrescant, de contingut alcohòlic moderat i de preu assequible per a quasi qualsevol butxaca, l’ha catapultada a eixa posició predominant, i no s’ataülla cap raó perquè els pròxims anys puga deixar de ser-ho.
Si ens fixem inclús en les últimes tendències de consum que pareixen orientar-se cap a la reducció de la ingesta d’alcohol, la cervesa continua tenint les millors bases si es compara amb altres begudes gràcies que cada vegada té més bones versions Sense i 0,0, que a Espanya obtenen una quota de mercat del 13%, molt superior a la de qualsevol altre país europeu.
Tenint en compte tot això no és estrany que la cervesa estiga associada de manera quasi indissoluble a espectacles tan multitudinaris com són els concerts musicals i el futbol, llocs on la nostra beguda té un paper d’acompanyament destacat.
Si considerem l’enorme popularitat i l’ampli seguiment en els mitjans que té este esport, és freqüent vore com les marques de cervesa pugnen per patrocinar cada temporada diferents competicions, clubs o seleccions nacionals, i que associen la seua imatge amb la dels esportistes més coneguts, però sobretot amb un moment de disfrutar en companyia.
Curiosament, i a pesar d’esta forta associació entre futbol i cervesa, des de fa uns anys la legislació espanyola ha allunyat esta beguda dels estadis com a mesura de prevenció de la violència. Hui en les nostres graderies només es pot consumir cervesa sense alcohol, i això no impedeix que els assistents, en cada partit, complisquen amb l’estés ritual de quedar per a prendre’s unes cerveses abans d’entrar a l’estadi i/o a l’eixida.
I si els aficionats que van als estadis per a vore el futbol en són molts, encara en són més els que es reunixen als bars per disfrutar del partit per la tele mentre assaborixen una cervesa o més, quasi sempre lager daurades, estil que s’adapta perfectament a este tipus de consum per les seues característiques sensorials. La varietat de tipologies cerveseres no sol tindre gran protagonisme durant els partits, i l’elecció de l’aficionat quasi sempre passa per la seua marca preferida sense eixir-se’n de la popular rossa.
Potser en un futur no massa llunyà la cervesa també tornarà a estar present durant els partits en els estadis. De la mateixa manera que van desaparéixer les horribles tanques que separaven jugadors i espectadors, una actitud responsable de tots permetrà que es puguen compaginar les dos aficions -cervesa i futbol-, que no han de desencadenar necessàriament situacions no desitjades. Com sempre, consumir amb moderació serà la millor recomanació possible.
Salut!
