Cerveza artesanal vs industrial: Principales diferencias

Julio Cerezo - Beer Sommelier
Director de Sabeer, Academia de la Cerveza

El panorama cerveser espanyol dels últim anys ha viscut una evolució important amb l’aparició de les cerveses artesanes. A poc a poc, estes cerveses han anat ocupant espai. Primer, en locals especialitzats i, més tard, en punts de veda de gran consum, tant d’hostaleria com d’alimentació. Els mitjans de comunicació també se n’han fet ressò, de manera que estes cerveses ja són una realitat quotidiana per a qualsevol aficionat.

En canvi, fora del nínxol de consumidors habituals, el coneixement que té el gran públic de les cerveses artesanes no sembla molt precís, ni tampoc el de les característiques que les diferencien de les que s’anomenen industrials. Per tant, ara tractarem d’identificar estes diferències des de diversos punts de vista per a construir una imatge de la cervesa tan completa com siga possible.
Des del punt de vista legal, a Espanya una cervesa artesana és aquella en la qual “la intervenció personal constituïx el factor predominant, sota la direcció d’un mestre cerveser o artesà amb experiència demostrable i en la qual prevalga el factor humà per damunt del mecànic”. Això vol dir que no hi ha cap limitació per la mida de la fàbrica o pel volum dels litres produïts, com sí que passa en altres països per a considerar que una cervesa és artesana.

Des del mateix sector de la cervesa artesana han sorgit iniciatives per a marcar-ne el territori d’una manera més concreta. Així, l’Associació Espanyola de Cervesers Artesans Independents (AECAI) exigix als membres el fet de no pertànyer a grans grups cervesers. Això va provocar que, fa uns quants anys, la marca Cibeles haguera d’eixir de l’organització quan va vendre una participació a Heineken, encara que les cerveses es continuaven elaborant igual i al mateix lloc que ho feien fins a aquell moment.

I això ens porta a la qüestió principal, el producte. No hi ha res que, a priori i obligatòriament, haja de separar una cervesa artesana d’una industrial, però és habitual que entre les unes i les altres hi haja algunes diferències:

• Les cerveses artesanes solen reproduir estils menys coneguts que les industrials o de gran consum, tot i que cada vegada hi ha més excepcions. Per exemple, fa uns quants anys les IPA eren un emblema dels xicotets productors i hui dia quasi totes les grans companyies n’elaboren alguna. D’altra banda, passa una cosa semblant: fins fa poc les lager daurades eren un tabú per al món de l’artesania, però a hores d’ara se’n pot trobar més d’una.
• Les cerveses artesanes no solen utilitzar adjunts fermentables en les receptes, principalment, arròs i dacsa. Estos dos cereals formen part, amb freqüència, de l’elaboració de les cerveses més venudes arreu del món, juntament amb la malta d’ordi, que les fa més lleugeres i fàcils de beure. Per contra, els cervesers artesans solen evitar-ne l’ús i donen més protagonisme a les maltes.
• A conseqüència dels punts anteriors, podríem dir que, en general, les cerveses artesanes oferixen perfils sensorials més atrevits, mentre que les industrials solen ser més moderades pel que fa al sabor i l’aroma.
• Per últim, el preu de les cerveses artesanes sol ser més car que el de les de gran consum. L’ús d’alguns ingredients específics de cost alt i l’evident economia d’escala de les competidores implica que hàgem de pagar un poc més per elles.

Al final, el paladar és el que –com sempre– té l’última paraula, però res no ens impedix alternar-ne el consum d’unes i de les altres en funció de les nostres preferències personals i de cada situació. Com sempre, amb moderació.

Salut!