Cerveses d’abadia

Julio Cerezo – sommelier de cerveses
Director de Sabeer, Academia de la Cerveza

Les cerveses d’abadia són una opció habitual per a molts aficionats que han començat a explorar altres sabors de l’univers cerveser, més enllà del territori quotidià de les lager daurades. Encara que estes cerveses monacals compartixen entre si un bon nombre de característiques organolèptiques, el primer que hem d’assenyalar és que no constituïxen un estil únic.

D’esta manera, podem trobar cerveses d’abadia d’estil rossa Ale, dubbel, tripel  o inclús de blat, diferents en color, intensitat i contingut alcohòlic, però amb una característica comuna: l’origen històric.

Des de l’edat mitjana, diferents ordes monàstics van trobar en l’elaboració de cervesa una manera de generar recursos per a la construcció i manteniment dels monestirs, dels mateixos monjos i per a poder sufragar les obres de caritat.

Entre estes hi ha la de Sant Benet, el lema del qual, “ora et labora”, obligava els monjos a viure del seu treball i no de les almoines dels fidels. I quin treball millor per a honrar Déu que elaborar bones cerveses per a satisfer els paladars de creients i no creients?

L’agitada història europea a través dels segles, tan tristament repleta de guerres i conflictes, ha dificultat i interromput esta elaboració monacal en nombroses ocasions, i n’ha provocat l’abandó gradual

Hui en dia, a penes queden una dotzena de monestirs on els monjos encara elaboren cervesa entre els murs, i són precisament els de l’orde benedictí, també coneguts com a trapistes.

Les cerveses trapenques tenen un segell identificatiu propi i disfruten d’un prestigi ben merescut en tot el món per la qualitat. Però la major part dels ordes monacals de tradició cervesera han anat delegant l’elaboració de les receptes ancestrals en grans fabricants cervesers, cosa que ha donat lloc a la categoria de cerveses d’abadia.

Trapenques i d’abadia compartixen estils i tradició, i quasi sempre reproduïxen receptes de la tradició belga a partir de rents d’alta fermentació que proporcionen a les cerveses una gran complexitat d’aromes afruitats i especiats.

Estes cerveses solen oferir una carbonatació elevada per a equilibrar el contingut alcohòlic, cosa que els atorga una gran intensitat sensorial i fa que siguen una opció excel·lent per a disfrutar de la nostra cervesa amb pausa o com a acompanyament de patés, formatges curats i carns guisades o al forn.

Per a disfrutar d’estos moments de reflexió o amb amics, vos deixem una recomanació que podreu trobar en el lineal:

Leffe Blonde (6,6%). l’abadia de Leffe a Bèlgica, ha elaborat cervesa des de l’any 1240.

La Blonde arreplega tota esta tradició monacal i ens oferix una cervesa daurada i cristal·lina d’espuma cremosa i consistent, rica en notes de fruita madura i espècies com el clavell. La considerable carbonatació que presenta aporta una frescor que compensa la gran intensitat de matisos en la boca i ens convida a beure’n un glop més.

Finalment, un parell de consells per a disfrutar-la: traieu-la uns minuts abans de la nevera perquè es tempere i mostre així tot el ventall d’aromes, i preneu-la en una copa de vi o –millor encara– en el típic calze de boca ampla.

Salut!